Compromís per Ontinyent es posiciona en contra de la moció del PP sobre els concerts educatius

“El que es planteja des de la Conselleria és que quan finalitzen els contractes dels concerts singulars d’FP i Batxillerat, s’analitze el context per a contractar els concerts que siguen necessaris. Si l’oferta pública cobreix el servei, el concert no és necessari, es concertaran els grups que siguen necessaris perquè no estan coberts per l’oferta pública. Altra cosa seria malbaratar els recursos públics que, com he dit, són limitats.”

Llegint la moció, si tenim un poquet de memòria és inevitable que es remoga una coseta per dins… perquè clar, llegim «las familias que han optado por estos colegios, asisten con preocupación a un nuevo ataque frontal, por part del Consell, a su derecho a elegir libremente el centro y el modelo educativo que desean para sus hijos», i què volen que els diga…

Recordem el president Fabra dient que calia tancar Canal 9 per a no haver de tancar escoles i hospitals?

Literalment: «Ante todo tenemos que mantener nuestros servicios y no se va a cerrar ningún colegio».

Entre els cursos 2012 i 2015, el PP va retallar 984 unitats d’escoles públiques, cosa que va suposar vora 5.000 acomiadaments de docents de l’ensenyament públic al mateix temps que apujaven la ràtio al màxim permés per decret estatal, amb la baixada de qualitat educativa que evidentment comporta.

Només en el curs 2015-2016, any electoral i últim any de govern del PP s’eliminen 378 unitats de la pública. Només en un curs, 378.

En canvi, es creen 69 noves unitats en la concertada.

Com pot ser possible que s’eliminaren unitats de l’escola pública justificant falta de recursos i al mateix temps se n’obrien de la concertada?

Durant els anys de retallades, no vam escoltar a cap regidor ni regidora del PP d’Ontinyent defensant el dret a escollir de les famílies.

En el curs 2014, les retallades van arribar a les escoles públiques d’Ontinyent: Rafael Juan Vidal, Bonavista i Martínez Valls, i no va haver cap moviment per part del Partit Popular d’Ontinyent per a intermediar amb els seus companys de València i evitar que eliminaren les unitats que finalment van eliminar, recordem, en ETAPES D’EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA.

Eliminacions sense cap justificació, com es va demostrar després.

Vostés parlen d’un atac frontal del Consell.

Volen que parlem de CIEGSA?

Això sí que és un atac frontal contra l’educació. Més de 1.000 milions d’euros de l’educació pública que s’han embutxacat els seus companys, com perquè ara vinguen ací a defensar el dret de les famílies.

De quines?

De les famílies dels xiquets que han acabat l’etapa educativa obligatòria en barracons perquè els diners per a l’escola de rajoles havien volat?

De les famílies que des de l’any 83 han volgut escolaritzar els seus fills i filles en valencià i no tenien escola on anar?

De les famílies que havien de viure a més de 3 km en línia recta de l’escola o no tenien dret a la beca de transport?

De les famílies que van deixar de comptar amb les beques de menjador i de llibres?

Per primera vegada al País Valencià, el curs passat es va fer UN ARRANJAMENT ESCOLAR CONJUNT de tots els centres sostinguts amb fons públics, planificant al mateix temps l’oferta educativa dels centres públics i dels centres privats concertats.

El que es pretén així és garantir la qualitat educativa fent un ús responsable dels recursos públics. PER A TOTES i TOTS. VINGUEN D’ON VINGUEN I ESTUDIEN ON ESTUDIEN. Garantir la màxima qualitat per a tots els centres sostinguts amb fons públics. Malauradament, els fons públics són limitats. Més encara si tenim en compte l’infrafinançament que patim i que curiosament és responsabilitat del govern estatal, en mans del seu partit, el PP.

Amb el govern del Botànic, s’han fixat les mateixes condicions per a tots, siguen públics o concertats i s’han aplicat els elements d’economia i eficiència en l’ús dels recursos públics.

Entre altres mesures, s’han revertit situacions d’excedent de matrícula que estaven fora de la legalitat i que es produïen en alguns centres concertats.

Hi havia centres amb ràtios màximes de 22 autoritzades i fins a 28 xiquets matriculats, amb la complicitat absoluta del govern del PP.

Es veu que ací el dret de les famílies a tindre una educació de qualitat per als seus fills tampoc no els importava tant. I dic jo: que no serà que el dret que realment els importa és el dels titulars dels centres concertats?

Perquè si els haguera importat l’educació, no haurien permés que hi haguera més alumnes per aula que la llei permetia i haurien defés una abaixada de la ràtio i no tot el contrari com van fer.

El curs passat, amb el govern del Botànic es recuperen 404 unitats, 1.200 llocs de treball de professorat i s’abaixa la ràtio a tots els centres sostinguts amb fons públics.

I tot això, amb el pressupost aprovat pel PP. Ahi està la importància que donaven a l’educació.

Com saben, aquest curs s’acaba la validesa dels concerts de batxillerat i FP vigents.

L’esborrany d’ordre sobre el procediment per a sol·licitar, renovar o modificar concerts educatius es va enviar en desembre a FSIE-CV, USO-CV, FETE-UGT, STEPV-IV, CCOO-PV, Educació i Gestió i FECEVAL i es van acceptar esmenes, cosa que per cert no feia el PP quan governava: comptar amb els sindicats i amb la comunitat educativa.

L’ordre planteja que quan finalitza un contracte de concertació d’ensenyament postobligatori, és a dir, els concerts singulars, cal fer una negociació dels concerts que es necessiten depenent del context de l’alumnat i de la zona escolar.

La demanda en estudis no obligatoris no pot ser mai la prioritat per a mantindre el contracte d’un concert, sinó els recursos econòmics amb què comptem i com gestionar-los de la manera més eficient possible.

Fins ara, amb el Partit Popular, la renovació dels concerts era automàtica, independentment de si eren necessaris o no.

De la mateixa manera que eliminaven unitats en la pública, sense tindre en compte si eren necessàries o no.

És curiós.

Sembla que cal estar contínuament recordant el perquè dels concerts educatius.

Els concerts educatius es creen en els anys 80, amb l’anomenat baby boom, en què l’escola pública no té suficients places per a atendre l’educació de tots els xiquets i xiquetes i es decideix concertar amb escoles privades.

Es va pensar com a un pla temporal mentre es construïen les escoles necessàries, però eixe moment sabem que no va arribar mai. Fins ara.

En resum: el que es planteja des de la Conselleria és que quan finalitzen els contractes dels concerts singulars d’FP i Batxillerat, s’analitze el context per a contractar els concerts que siguen necessaris. Si l’oferta pública cobreix el servei, el concert no és necessari, es concertaran els grups que siguen necessaris perquè no estan coberts per l’oferta pública. Altra cosa seria malbaratar els recursos públics que, com he dit, són limitats.

En la comissió vam votar en contra i per si no ha quedat clar, mantenim el vot.

Sílvia Urenya
Portaveu de Compromís per Ontinyent

Arxivat en: Educació, Cultura i Esport

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *