Pepe Pla Ros
Exregidor d’Educació, Esports i Joventut del Govern d’Ontinyent
“Açò no és el que era”. És la frase que últimament comenta molta gent en diferents converses als carrers d’Ontinyent, en referència a l’actual govern de majoria absoluta en l’Ajuntament. Els recents episodis d’enfrontament amb la Mancomunitat de Municipis, amb la Universitat de València i amb els grups de l’oposició han mostrat unes formes de governar que són radicalment contràries a les que vam voler implantar quan al 2011 vam començar a governar junts, després de la majoria absoluta de Lina Insa.
En aquell moment, després d’uns anys molt difícils en l’oposició, pensàvem en obrir un nou temps d’esperança i il·lusió per a Ontinyent, amb un acord de govern plural assentat sobre la base del diàleg i la participació ciutadana. Va ser en eixa legislatura quan, junt amb els companys Josep Francés i Joan Gilabert, vam traure l’Ajuntament d’una situació econòmica d’excessiu endeutament i vam començar a fer l’Ontinyent Participa perquè decidírem entre totes i tots les inversions de l’Ajuntament.
També van ser els anys en què Ontinyent va ser exemple de sostenibilitat amb les polítiques del company Fran Quesada, premiades fins i tot pel Ministeri (en aquell temps en mans del PP). La construcció del pulmó verd que suposa el Passeig de Benarrai és un exemple visible entre moltes altres actuacions positives.
Encara que la situació econòmica ens va impedir fer tot el que voldríem, molts són els bons records que guarde de la meua etapa al capdavant de les regidories d’Educació, Esports i Joventut. Sobretot de les hores de treball conjunt i col·laboració amb la comunitat educativa, els clubs esportius i les entitats juvenils. Perquè sempre vam saber que governàvem per a totes i tots, i que escoltar, cooperar i imaginar en equip sovint donava més resultats que una ajuda basada únicament en recursos econòmics.
De la mateixa manera que tinc bons records de la gestió i el treball junt amb els meus companys de Compromís, també he de dir que la col·laboració amb el Partit Socialista de Jorge Rodríguez i Rebeca Torró, així com amb l’Esquerra Unida de Paula Garcia i Manolo Ruiz, va ser molt positiva. Veníem d’on veníem, i les ganes de canviar les coses a favor de la gent d’Ontinyent ens van unir. Per això, hui en dia observe amb especial tristesa com, després d’obtindre tants èxits de la mà, com va ser la construcció del nou Campus Universitari després de la llarga lluita de moltes persones abans que nosaltres, l’actual govern municipal, amb la seua majoria absoluta aplastant, ha oblidat els orígens.
Lamente molt que el partit que actualment governa a l’Ajuntament tracte amb menyspreu les propostes, aportacions i crítiques que fa l’oposició, perquè precisament la tasca de fiscalització pot millorar la forma d’actuar del govern. I això ho hauria de saber molt bé Jorge Rodríguez, amb qui també vaig compartir aquells anys d’oposició. Però, el que encara em sembla més greu és que per part de La Vall ens Uneix s’estiga intentant desacreditar el bon treball del regidor Nico Calabuig i la regidora Paloma Alberola, pel simple fet de ser joves o ser nous en política institucional. Són persones perfectament preparades i que estimen Ontinyent. Sempre he pensat que cal donar oportunitats a la gent jove i valorar la regeneració en la política. També ho pensàvem així quan Compromís vam fer possible que Jorge Rodríguez fóra alcalde per primera vegada, encara que alguns se n’obliden massa ràpid.
Crec que no és saludable des del punt de vista democràtic ni tampoc és respectuós actuar amb eixa superioritat, que no agrada a la ciutadania i que finalment sempre acaba passant factura electoral. A més, La Vall ens Uneix, que està criticant la “novetat” dels regidors de Compromís, hauria de mirar entre les seues files per valorar i respectar més a la gent nova que també forma part del govern municipal. En cas contrari, podria semblar que només poden governar les persones que porten tota la vida vivint de la política. Això no seria gens positiu per a la societat, ja que les coses evolucionen i requereixen idees fresques i noves persones per donar resposta a les necessitats actuals.
Per acabar, vull donar ànims a les persones noves que s’impliquen en la vida política i social per estima al nostre poble, i recordar als qui porten més anys que res és etern, que algun dia també van ser joves i nous en política. Perquè com diu el nostre estimat Raimon, “qui perd els orígens, perd la identitat”.