Paloma Alberola i Alborch
Regidora i portaveu adjunta de Compromís a l’Ajuntament d’Ontinyent
Malauradament, el fet d’escoltar o llegir notícies de noves víctimes mortals o de noves víctimes de violacions s’ha convertit en quelcom habitual, tan habitual que de vegades sembla que les esgarrifoses xifres perden impacte perquè s’oblida que darrere de cada número hi ha una persona a la qual li han furtat la vida, o la seua vida tal i com la coneixia. En molts casos, a més, hi ha uns fills o unes filles menors que han de lidiar amb el drama d’haver perdut sa mare alhora que s’assabenten que son pare és l’assassí.
Encara hui hi ha qui creu que la raó de maltractar, violar o assassinar una dona és un desajust en la ment de l’agressor. No ens equivoquem, l’explicació la trobarem al pensament masclista. Aquells que defensen la superioritat dels homes envers les dones, els qui continuen relegant les dones al nivell d’un objecte, o els qui es neguen a acceptar que les dones som ciutadanes de ple dret i que, per tant, podem ocupar l’espai públic o tenir presència i influència als espais de poder, no són conscients de fins a quin punt és aberrant recórrer a la violència davant la seua pròpia incapacitat per relacionar-se amb les dones com a iguals.
Davant d’açò, la resposta ha de ser educar les futures generacions i re-educar les generacions actuals en el feminisme. Efectivament, el feminisme, que és el moviment transversal que promou la igualtat real i efectiva entre dones i homes, i que convida la societat a repensar les seues estructures i les seues relacions per garantir que deixen d’existir els privilegis d’uns a costa de l’opressió de les altres. No tenim temps a perdre en debats estèrils al voltant de l’adequació de la terminologia, ni tampoc en neutralitzar els adjectius que s’utilitzen per desprestigiar, o pitjor, deslegitimitzar aquesta lluita tan necessària. El que ens cal és plantar-nos i deixar clar que no anem a tolerar cap més agressió vers una dona, i quantes més veus i més diverses aconseguim sumar a esta declaració, millor. Per això, és important que durant els propers dies participem dels diversos actes convocats per denunciar esta xacra social que és la violència de gènere i masclista. A Ontinyent, el proper diumenge 24 acudirem a la manifestació convocada pel Consell de les Dones, la qual començarà a les 12h a l’Avinguda Almaig.
Respecte a les persones que actuem com a representants de la ciutadania a les institucions, tenim l’obligació d’abordar la violència masclista com una qüestió política de primer ordre. En eixe sentit, el Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista, promulgat des de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, és una bona mostra de la resposta que han de donar les institucions a la barbàrie masclista. A nivell local, és imprescindible desenvolupar estratègies de prevenció i d’actuació contra la violència de gènere des dels àmbits educatiu, cultural, festiu, laboral, sanitari i d’assistència social, així com aconseguir que aquest esdevinga un criteri transversal en qualsevol activitat que es realitze al nostre municipi. A més, cal posar especial èmfasi en dissenyar un pla d’acció específic per a l’adolescència a través de la socialització en els valors de la coeducació, la cooperació i el respecte a la diversitat afectivo-sexual, ja que les dades recents mostren un augment alarmant de casos de violència de gènere entre les persones més joves. Finalment, però no menys important, hem d’instar el govern d’Espanya a modificar la Llei de Règim Local perquè els ajuntaments, com a administració més propera a la ciutadania, recuperen les competències municipals en matèria d’igualtat, prevenció i assistència a les víctimes, a més d’exigir el finançament necessari per poder portar a terme totes aquestes actuacions.
El 25 de novembre és, a nivell internacional, un dia assenyalat al calendari per reivindicar el nostre dret a viure plenament i en llibertat, sense que la nostra integritat física o moral es veja amenaçada. No és un dia qualsevol ni per a les dones ni per a la societat en general, perquè l’eliminació de la violència contra les dones és una tasca pendent que tenim com a ciutadanes i ciutadans d’una democràcia.