Compromís per Ontinyent ha emès un comunicat per valorar l’aprovació a les Corts de la modificació de la LOTUP, la Llei Valenciana d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge impulsada pel Consell de la Generalitat. Una llei amb la qual el Govern del Botànic “aposta per un nou model urbanístic sostenible, al servei de les persones, amb perspectiva de gènere i amb una ferma aposta per dinamitzar la ciutat consolidada, vertebrar el nostre territori ajudant a la transformació del model econòmic i reforçar el control públic sobre els processos d’ocupació del nostre territori.”

En eixe sentit, des del col·lectiu de Compromís per Ontinyent recordaven que “fa just un any vam celebrar a la nostra ciutat un debat obert amb l’aleshores Director General d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge i actual Secretari Autonòmic, Lluís Ferrando, membre de Compromís, amb l’objectiu d’apropar a la ciutadania i obrir a la participació el projecte de modificació de la llei urbanística que ara s’ha aprovat finalment a les Corts i que va despertar un gran interès entre els assistents, sobretot per les novetats que afecten als habitatges disseminats en sòl no urbanitzable”.

Com va apuntar Ferrando “amb la nova regulació de les actuacions de minimització d’impacte volem donar solució als habitatges disseminats construïts al marge de les autoritzacions administratives en sòl no urbanitzable, els quals són una realitat al nostre país des de fa dècades i necessiten un tractament adequat ja que l’existència d’aquests habitatges té incidència sobre l’entorn (deteriorament del paisatge, abocament d’aigües residuals sense control ni tractament al subsòl amb afectació als aqüífers, eliminació d’espècies vegetals de major o menor valor, el fraccionament d’hàbitats) i crea problemes socials (infrahabitatges que no compleixen els mínims de qualitat, falta de serveis urbanístics com electricitat, aigua potable i evacuació d’aigües residuals, problemes d’accessos a les parcel·les, situació de marginalitat respecte d’altres habitants del municipi, etc.)”.

Des de Compromís per Ontinyent “celebrem que amb l’aprovació de la modificació de la llei urbanística impulsada pel Govern del Botànic s’amplia la possibilitat de trobar solucions legals a la situació de les casetes del disseminat en sòl no urbanitzable, ja que s’obre la possibilitat de realitzar actuacions de minimització d’impactes d’habitatges aïllats, i no només d’agrupació d’habitatges com fins ara es podia”.

Com apunten fonts de la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, la possibilitat de legalització es limita a les construccions finalitzades abans de l’entrada en vigor de la LOTUP (2014), incloent-hi tant aquelles respecte de les quals ha caducat l’acció de restauració de la legalitat urbanística com aquelles sobre les quals no ha caducat, excepció feta d’aquelles sobre les quals haja recaigut una sentència de restauració de la legalitat.

Finalment, des de Compromís per Ontinyent han manifestat que “la reforma de la llei urbanística deixa enrere les polítiques depredadores del territori dels anteriors governs del PP a la Generalitat i camina cap a un nou model territorial”. El primer gran objectiu de la nova LOTUP és afavorir les actuacions de renovació, regeneració i rehabilitació urbana per a facilitar les intervencions en el sòl urbanitzat destinades a millorar la qualitat d’aquests àmbits que poden estar obsolets, infradotats i deteriorats o en aquells en què es donen situacions de vulnerabilitat. Amb aquest fi es modifiquen els estàndards urbanístics i el percentatge d’aprofitament urbanístic públic i es diferencia un règim específic per a les actuacions de regeneració urbana.

Un segon objectiu de la llei és reforçar la funció i el control públic sobre els processos d’ocupació del territori. Aquest objectiu es concreta en l’eliminació de les actuacions territorials estratègiques i la regulació dels Projectes d’Inversió Estratègica Sostenible per a usos industrials, logístics i terciaris, en els quals la participació de les institucions públiques serà més intensa que en la figura anterior, i on el caràcter excepcional d’aquesta figura es tradueix en requisits de gestió i d’utilització adequada dels instruments urbanístics. Així mateix, en una altra classe d’actuacions urbanístiques s’afavoreix la gestió directa dels programes d’actuació, no sols donant preferència a aquest mode de gestió davant d’altres, sinó removent barreres existents per a poder actuar d’aquesta manera. Relacionat amb això, la modificació de la llei ha de garantir el control públic dels creixements urbanístics, fomentar els desenvolupaments en les àrees ja urbanitzades i evitar que els agents urbanitzadors privats puguen promoure instruments de desenvolupament que reclassifiquen noves peces del territori com a sòl urbanitzable.

En tercer lloc, la llei té per objecte donar solució a situacions existents en el territori, com a conseqüència d’actuacions realitzades al llarg del temps i que tenen efectes perjudicials des d’un punt de vista territorial, paisatgístic i ambiental. En aquesta situació es troben tant construccions existents en el medi urbà, per a les quals es modifiquen articles sobre ordres d’execució, com les urbanitzacions sense finalitzar en diferent grau d’execució, per a les quals s’estableix la reparcel·lació inversa o l’ampliació del termini d’urbanització i la subdivisió de les unitats d’execució i les edificacions existents en el sòl no urbanitzable, respecte de les quals es modifica el règim de minimització d’impacte, que es fa més adequat a la realitat existent i es creen les denominades llicències de minimització d’impacte territorial. Finalment, es tracta d’evitar que aquestes situacions tornen a produir-se, i s’amplia en el temps la possibilitat d’actuació de l’administració i una major eficàcia en l’adopció de mesures d’execució substitutòria. En eixe sentit es crea l’Agència Valenciana de Protecció del Territori.

En quart lloc, s’estableixen algunes modificacions en el règim del sòl no urbanitzable que deriven de les necessitats que s’han posat de manifest en el període d’aplicació de la norma, com la introducció de l’habitatge vinculat a l’explotació agrícola o la forma de calcular el cànon urbanístic de les declaracions d’interès comunitari.