Un govern d’esquerres que privatitza? | Sílvia Urenya

La setmana passada Compromís per Ontinyent ens posicionàvem en contra de la privatització del serveide càrrega, descàrrega, muntatge, desmuntatge, obertura, control d’espectadors i pla d’emergències,de l’àrea de cultura de l’Ajuntament d’Ontinyent.

En paraules de la regidora Sayo Gandia -regidora cap d’àrea de Política per a les Persones-, es tracta d’una «demanda històrica». Caldria que especificarade qui és la demanda i que explicara fins a quin punt una demanda d’entitats privades ha d’estar coberta per diners públics. No compartim amb l’equip de govern la manera de gestionar la cultura a la nostra ciutat, i açò ho posa més en evidència si cap.

Segons el regidor de Personal, Joan Sanchis: «en crear aquest servei, els conserges podran atendre altres necessitats tant en aquest com en altres departaments, reorganitzant i optimitzant el funcionament municipal». Doncs «tant en aquest» no, perquè els conserges seran reubicats, i «optimitzant el funcionament municipal» sense tindre en compte els treballadors i treballadores? La càrrega, descàrrega, muntatge i desmuntatge no és obligació dels conserges, però justifica això la privatització de tot el servei? Els treballadors no són recursos, no són fitxes que pugues canviar d’un lloc a un altre per molt que la necessitat ho demane perquè la «necessitat» va en funció de criteris polítics, igual que les prioritats. S’ha tingut en compte l’experiència laboral, la situació personal… la seua opinió? Es poden modificar les condicions laborals de les persones sense tindre en compte les persones? I açò és un govern d’esquerres? En l’àmbit estatal el PSOE fa temps que ha perdut la S i la O, però pensava que els d’Ontinyent les mantindrien una miqueta més, sincerament.

Pel que hem llegit en alguns mitjans de comunicació, l’empresa que ha estat la «guanyadora» del concurs ha oferit 100 hores addicionals a les demanades. Quan un cap de setmana hi ha un espectacle, quantes hores de feina i quantes personessón necessàries de descàrrega, càrrega, muntatge, desmuntatge, control d’espectadors i pla d’emergència? Què es cobreix amb 100 hores, un espectacle durant un cap de setmana? De veritat que s’han decidit per una empresa sense experiència en el servei per una diferència de dos dies de feina? De veritat que no hi ha havia cap empresa o persona familiaritzada amb les dues sales amb suficient experiència? Quin interés hi ha en adjudicar el servei a aquesta empresa?

El senyor Joan Sanchis -regidor de Personal- es defensa de la nostra crítica dient que no vam assistir a la Mesa de Negociació del dia 2 de març. Efectivament, el representant de Compromís per Ontinyent no va poder acudir per motius de salut. De tota manera, no entenc la insistència en què no vam assistir a una Mesa de Negociació en què no estava en l’ordre del dia parlar de la licitació del servei. En l’acta, a més, queda en evidència que el 2 de març ja estava tot el peix venut (. És el que tenen les majories absolutes, que com a molt es dignen a informar de les coses que ja han fet, i això si preguntes.

Dubtes i preguntes, i una veritat com el nostre campanar de gran: el govern d’Ontinyent privatitza un servei que perfectament pot ser públic. I ho fa d’esquenaals treballadors i treballadores de l’ajuntament afectats, a qui no ha tingut -ni té a hores d’ara- en compte.

Que ho pinten del color que vulguen -cada vegada més blau, això sí- i que busquen els sinònims i els eufemismes que vulguen, però externalitzar un servei que pot ser municipal és privatitzar i no podem estar més en desacord.

Sílvia Urenya
Portaveu de Compromís per Ontinyent

Arxivat en: Educació, Cultura i Esport, Opinió

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *