Passeig de Benarrai: origen i futur | David Gironés

D’ací poc s’inaugura la pèrgola de canyes del Passeig de Benarrai, una bioconstrucció de la qual n’hem d’estar satisfets. En 2012, el grup municipal Compromís, encapçalat per Joan Gilabert, va presentar junt amb el regidor de Medi Ambient Fran Quesada el projecte de fer un passeig en una àrea perifèrica i degrada de la ciutat i ara, en el 2015, esta zona s’ha convertit en una de les àrees més utilitzades de tota Ontinyent. Cada dia, centenars de persones transiten de punta a punta, siga a peu o en bicicleta, i l’usen com a espai de trànsit o com a espai de descans. Un lloc saludable d’esplai i de contacte amb l’espai obert i la terra. Ara bé, Benarrai està complet?

Fem un breu repàs de tot el que s’ha fet: camí de terra aprofitant enderrocs, plantació d’arbres autòctons de totes les varietats, aprofitament dels camps arbrats i cultivats, aplanament dels camps, col·locació de bancs i taules, enllumenat, restauració de séquies… No obstant això, tal vegada el que més destaca és la marjal i la pèrgola que ara s’inaugura. Ara bé, absolutament tot ha tingut un fil conductor que en cap moment s’ha perdut de vista: la transformació d’un espai degradat en un de sostenible al cent per cent, respectuós amb l’entorn i renovable.

La construcció de la marjal

De tots és sabut que la zona de l’Almaig sempre ha sigut un punt d’acumulació d’aigua. De fet, “almaig” en àrab significa “marjal”. El motiu de construcció de la marjal és que les finques que hi ha enfront del carrer Enric Valor bombegen diàriament milers de litres d’aigua que van directament al clavegueram i que s’han de pagar una vegada arriben a la depuradora. La manera d’aprofitar esta aigua era crear un punt d’extracció anterior perquè no arribara a les finques i, al mateix temps, recrear el que en altre temps era una marjal. Al mateix temps, per a fer funcionar la bomba de nova extracció, s’han col·locat unes plaques d’energia solar que de manera renovable donen electricitat i s’ha condicionat tota la zona arbrada del passeig amb degoteig subterrani, que permet regar els arbres contínuament i d’una manera senzilla i gratuïta.

Filosofia del passeig

Tota esta explicació no és sabuda per moltíssimes persones, i cal assenyalar que tot s’ha fet amb esta filosofia: recuperar un espai, respectar la terra i donar benestar a la població. Ara toca inaugurar la pèrgola de canyes, que junt amb la cúpula, també de bioconstrucció, formarà un espai per a poder realitzar activitats lúdiques. Però Benarrai no s’acaba ací. El projecte que va crear Compromís ―i que esperem que el govern actual continue― contempla recuperar, mitjançant cessió, l’antic solar de la fàbrica de Mora per a fer unes pistes de patinatge, crear àrees de joc en els bancals limítrofs a l’avinguda Diputació, crear àrees restringides per al passeig i solta de gossos (la quantitat d’excrements que s’escampen per tota l’àrea és un greu problema), recuperar part de l’aparcament de darrere del CEIP Carmelo Ripoll com a zona arbrada i consolidar la vegetació de praderia per a fer una àrea de gespa autòctona (no oblidem que es pot regar gratuïtament i amb aigua que ara per ara es desaprofita).

Per altra banda, també seria lògic recuperar les sèquies i crear una mena de jardí àrab, ja que podrien fer-se funcionar a partir de les aigües de la sèquia mare que rega tot l’Almaig. Totes estes idees no són utòpiques ni irreals, són viables i no són cares tenint en compte el benestar que aporten a la població i el seu paisatge (el pressupost és comparable al que costa fer un aparcament asfaltat i plantar arbres).

Manteniment

Benarrai ja és un parc de la ciutat i ha de tindre manteniment setmanal. No és acceptable que estiga deixat com està: la praderia no se sega setmanalment, no es recullen els excrements dels gossos i no compta amb el servei de neteja adequat. Deixar abandonat este espai és girar l’esquena a una de les àrees que, ara per ara, més s’utilitza de la ciutat.

Espai Educatiu

Finalment, i igual d’important, és l’aspecte educatiu de l’àrea, on es pot ensenyar a l’alumnat com fer bioconstrucció i quines són les tècniques arquitectòniques. Si no fem didàctica amb tot el que conté este passeig ―bioconstrucció, energia, aigua, reciclatge, vegetació, espai d’horta, zona d’esplai i esport― i tot el que comporta, estarem perdent l’oportunitat d’ensenyar com podem transformar, en est àmbit, la nostra ciutat. Les coses que s’estimen són les coses que es coneixen, i la part educativa és fonamental. Una idea que Compromís sempre ha tingut clara.

David Gironés

Arxivat en: Medi Ambient i Territori, Opinió

Comentaris

  1. josep sans diu:

    David, l’escrit més amunt em sembla d’una lògica aplastant. Si els majoritaris absoluts de la nova corporació ténen un mínim de sensibilitat i decència mediambiental ja en faran cinc cèntims del text esmentat. Estem atents!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *