En els últims anys, les successives enquestes publicades als diversos mitjans de comunicació pronostiquen la pèrdua de la majoria absoluta del PP en el panorama electoral valencià. Les darreres eleccions europees del mes de maig van deixar ben clara que la pèrdua de la majoria social per part d’este partit és ja una realitat incontestable. La derrota va ser històrica: d’un 52’9% dels vots en 2009 van passar a un 29% en 2014. Si parlem del bipartidisme, abans sumava el 90% del total dels vots, i ara no sobrepassa el 49%.
Ens trobem, doncs, davant un escenari de canvi polític. La ciutadania valenciana ha acabat percebent els fruits de la gestió del PP a la Generalitat i a molts ajuntaments. El balafiament en polítiques d’aparador mentre els serveis públics bàsics es degradaven sense treva, amb tota la misèria i l’empobriment que això comporta per als sectors més necessitats de la societat, han sigut la tònica de 20 anys al capdavant de la majoria de les institucions valencianes. A més, l’esclat de la bombolla immobiliària i d’una crisi-estafa sense precedents ha desemmascarat una política viciada de corrupció institucionalitzada, on l’especulació del sòl i el benefici a les empreses amigues del poder han estat les vertaderes protagonistes, que han acabat amb un PP amb més de dos-cents càrrecs públics imputats des d’Oriola a Vinaròs. Per acabar-ho d’adobar, ni tan sols la coincidència de color polític entre els governs valencià i central ha ajudat a millorar un sistema de finançament autonòmic que ens margina i ens condemna, tot i ser més pobres que la mitjana espanyola, a pagar per damunt d’esta. Els costos de la corrupció, el balafiament i la falta de reivindicació d’un millor finançament davant Madrid, han acabat fent esclatar un règim, una manera de governar vella i caducada.
Eixa és la manera de governar que reforma la Constitució espanyola una nit d’agost en un pacte de despatxos entre el PP i el PSOE, sense preguntar a la ciutadania. Són les formes de qui rescata la banca amb diners públics mentre nega el crèdit a la xicoteta i mitjana empresa, precaritza les condicions laborals, no paga ajudes a la dependència i obliga joves preparats a exiliar-se a la recerca d’un millor futur lluny de la nostra terra. Però per sort, hem dit NO, hem dit PROU. Perquè els valencians i valencianes som un poble digne i mereixem uns representants dignes. Uns representants que no s’atrevisquen a atacar l’escola pública, el nostre futur, o a tancar Ràdio Televisió Valenciana, un mitjà fonamental per a la nostra democràcia i vertebració com a poble, que ens podria haver donat l’oportunitat de mirar-nos en l’espill, adonar-nos de les nostres coses i desenvolupar la nostra identitat col·lectiva.
Dit això, el temps del NO ja ha passat. Ara toca vertebrar el discurs del SÍ, un SÍ que s’ha anat teixint al carrer, a la societat organitzada per defensar els drets socials; a les escoles ontinyentines on els pares i mares es van tancar per a pensar una nova escola o als centres de persones amb diversitat funcional que han estat oblidats pel PP. Un SÍ que s’ha anat construint a molts ajuntaments dels nostres pobles i ciutats que compten amb governs on Compromís té un paper fonamental, com els d’Ontinyent o Agullent o Muro d’Alcoi, exemples de regeneració democràtica i d’una gestió econòmica responsable i al servei de les persones. Eixe és el millor aval per al #CanviValencià que completarem el proper mes de maig. Ja no ens valen les promeses, ara volem fets. I a més, volem que la participació ciutadana siga un eix vertebrador de la política, que se’ns escolte i ser actors principals de les decisions que ens afecten. A Compromís fem primàries obertes. La ciutadania major de 16 anys que comparteix els nostres valors ja ha pogut decidir les candidatures senceres a les eleccions europees i a l’ajuntament d’Ontinyent. El pròxim 31 de gener, les persones que prèviament s’hagen inscrit al cens (disponible tant en paper com a la web www.primaries.compromis.net) triaran la candidatura a la Generalitat. En eixe sentit, la setmana passada vàrem fer un debat obert amb set candidats a les primàries per a les Corts Valencianes i la propera ens visitarà Mònica Oltra, qui cada dia compta amb més suport per ser la pròxima Presidenta de la Generalitat.
I lògicament, el que fem a casa nostra, ho traslladem a les institucions on tenim capacitat per influir. A Ontinyent, la ciutadania vàrem poder decidir les inversions de l’ajuntament en el procés #OntinyentParticipa, experiència que repetirem enguany. I estic convençut que si els valencians i valencianes tinguérem una Generalitat on es governara des de la dignitat i no des de la corrupció sistèmica, no elegiríem disparar el deute al 30% en grans esdeveniments per a omplir les butxaques dels Cotino, Blasco, Bigotes o Correa mentre el 58% dels joves valencians no troba treball.
Així doncs, tot apunta a què el 2015 serà l’any del #CanviValencià, un canvi que pot ser amb contingut o pot ser una simple alternança, tot depén de nosaltres. Personalment, sé que estem preparats per a superar una etapa de negror i així exportar les accions positives de governs municipals a la Generalitat, perquè el País Valencià pot ser un digne referent de democràcia oberta, justícia social i desenvolupament sostenible. Tot és posar-se i recordar, com ja ho ha fet tanta gent, que si volem que les coses canvien, hem de començar per fer coses diferents.
Nicolau Calabuig
Portaveu de Joves amb Compromís per Ontinyent