Encara em dura la sensació de la pell de gallina… l’emoció de llegir “Me han concedido el Premio Nacional de Danza! National Dance Award 2013!” a la pàgina de Facebook de Marcos Morau.
Conec Marcos des de ben jovenet i vaig ser testimoni des del bell principi pel seu amor incondicional per la dansa, del seu desig de ser coreògraf i dels seus inicis a València. Se li intuïa clarament que valia per a això. Tants i tants es queden pel camí… (jo, entre ells) que en aquell moment era impossible imaginar que arribaria fins on ha arribat. A ser un dels GRANS. Sí, en majúscules.
Recorde un dia que tornàvem de festeta, per l’avinguda Blasco Ibáñez, ell al mig, amb la seua amiga Carmina d’un braç i jo de l’altre entonant “Put the Blame on Mame”. Memorable. Memorable que Marcos no poguera simplement cantar i començara a ballar. Agafat a un arbre, pujant a un banc i alçant els braços amb eixe art que només els grans tenen. Se li intuïa. I tant que se li intuïa. Recorde molt altres dies al pis d’estudiants que jo compartia amb la meua germana quan venia l’artista de visita i em deia: “Sílvia, per favor, mira açò!” i em feia uns passos que havia inventat… brutal. Un geni. Amant incondicional com sóc de la dansa, em queia la bava mirant-lo. Quina il·lusió, quines ganes… i quin art.
Saber que arribaria lluny, ho sabia de ben cert, però tant…
Marcos es va llicenciar en Coreografia (amb la màxima qualificació i amb el Premi Extraordinari) al Conservatori Superior de Dansa de València, a l’Institut del Teatre de Barcelona i al Movement Research de Nova York. Quasi res… Va realitzar el seu projecte d’ajudant coreogràfic en la companyia holandesaNederlands Dans Theater II i en la Companyia IT Dansa de Barcelona (dirigida per Catherine Allard).
Ací faig uns breu incís per a qui no està familiaritzat amb el món de la dansa. ElNederlands Dans és una de les companyies de dansa contemporània més importants del món. Es destaca per la impecable tècnica i els atrevits conceptes. Un nou concepte de la dansa. El Nederlands Dans Theater II és la formació de la companyia per a ballarins de 17 a 22 anys, on perfeccionen la seua tècnica.
Cursant el Màster en Teoria de la Dramatúrgia va fer d’assistent coreogràfic de Cesc Gelabert, fundador i director de la companyia Gelabert-Azzopardi i guanyador també del Premio Nacional de Danza.
El 2005 Marcos funda La Veronal, companyia formada per artistes procedents de la dansa, el cinema, la literatura i la fotografia. Marcos crea amb La Veronal una sèrie de peces que prenen com a punt de partida un país o ciutat: Suècia (2009), Maryland (2010), Finlàndia (2010), Rússia (2011), Moscow (2011), Islàndia(2012), Siena (2012), Portland (2013)… i que continue!
La companyia, associada al Mercat de les Flors, ha aconseguit crear una veu pròpia i situar-se en un lloc distingit en el mapa de la creació contemporània internacional actual. La Veronal va tancar el 2012 amb 25 funcions en 8 països diferents amb més de 6.000 espectadors. En aquest vídeo el podeu veure’l en acció a Brasil, on van viatjar per a inaugurar la 21a edició del Festival de Teatre de Curitiba amb Los Pájaros Muertos. En aquesta ocasió, la companyia va comptar amb la col·laboració de vint-i-cinc intèrprets i vint-i-cinc músics brasilers.
Pel que fa als premis, ja hi compta amb una bona llista. Marcos va obtindre el Premi al Millor Creador 2012 atorgat per la Revista Time Out i el Premi Sebastià Gasch 2013, atorgat per la Fundació FAD de les Arts i el Disseny (junt a Pablo Gisbert, cofundador de El Conde de Torrefiel, a qui dedicaré una altra entrada).
La Veronal ha guanyat premis en tots els certàmens coreogràfics nacionals i internacionals als quals s’ha presentat: Certamen Coreogràfic Internacional de Hannover, Certamen Coreogràfic de Copenhague, Concurs Coreogràfic de Madrid (2011, per Moscow), Masdanza / Festival Internacional de Dansa de Canàries, Millor espectacle en Fira Tàrrega (2011, per Pájaros Muertos), menció especial a la Fira Internacional de Dansa d’Osca i representació a la Biennal Internacional de Joves Creadors d’Europa.
Recentment, Marcos ha col·laborat en l’últim treball del coreògraf Cesc Gelabert i ha creat una peça per al Cross Connection Ballet (companyia vinculada al Royal Danish Theatre), ha estat convidat a crear peces noves per a les companyies sueques Norrdans i Skånes Dans Teater, per al Ballet de Teatres de la Generalitat Valenciana i per a la Compañía Nacional de Danza que s’estrenarà a principis de 2014 al Matadero Madrid: Nippon-Koku.
Si tot aquest recorregut l’ha fet amb només 30 anys d’edat i 9 de trajectòria professional… on pot arribar?? Estic convençuda que arribarà on es propose arribar. Des d’ací, Marcos, et desitge que així siga! I jo que ho puga veure!
Sílvia Ureña
Secretària d’organització de Compromís per Ontinyent