Baix el lema “L’escola que volem. Una escola per al segle XXI”, Escola Valenciana ha elaborat un document amb les directrius de l’escola que ens mereixem i esperem dels polítics que seran responsables a partir de maig d’agafar les regnes de l’educació dels nostres fills i filles. El document ha rebut el suport majoritari de la comunitat educativa del País Valencià, ja que és, per lògica i en contraposició a l’educació que ens estan imposant, el millor model d’escola, el que ens mereixem. Una escola plurilingüe i intercultural, que incloga el valencià com a llengua pròpia del país, el castellà com a llengua cooficial i dues llengües estrangeres dins l’etapa obligatòria; una escola valenciana, no solament en llengua sinó també en continguts, arrelada en la nostra tradició i oberta al futur, un instrument per a la revitalització i normalització de la nostra llengua i cultura; una escola única, pública, gratuïta i laica, que no adopte perfils diferents per raó d’ideologia, llengua, situació geogràfica o nivell econòmic dels alumnes; una escola inclusiva, per tal d’eradicar les desigualtats, l’escola ha d’estar oberta sense restriccions, considerant la diversitat com una riquesa i un recurs; una escola democràtica, que assumisca a l’alumnat els valors democràtics i de respecte pels drets humans, funcionant d’acord amb aquests valors i procurant projectar-los sobre l’entorn; una escola oberta i participativa, l’educació és cosa del professorat, de les famílies i de totes les persones implicades, i tots, d’acord amb les seues responsabilitats i competències, han de participar en la presa de decisions i en les actuacions que les porten a terme; una escola crítica, creativa i innovadora, que afavorisca que els xiquets i les xiquetes construïsquen els coneixements que adquireixen des d’una perspectiva crítica, amb les tecnologies i estratègies més actuals; una escola coeducadora, que potencie la igualtat real d’oportunitats i l’eliminació de tot tipus de discriminació per raó de gènere; una escola humana, que situe l’ésser humà en el centre de les seues preocupacions promovent la felicitat i el benestar emocional de l’alumnat.
Per a tot açò, calen urgentment uns canvis, que el govern actual està ben lluny de proporcionar i que la comunitat educativa exigeix al proper govern de la Generalitat.
Amb motiu d’aquest document, el passat dissabte 21 de febrer -Dia Internacional de la Llengua Materna- Escola Valenciana va convocar la comunitat educativa, partits polítics, societat valenciana en general i tots aquells i aquelles que donen suport al document, a la Crida per l’escola que volem.
La Crida, per parlar clar i ras, fou un èxit contundent. Sabem l’educació que volem, l’escola que els nostres fills i filles mereixen, i no és ni de bon tros, l’actual. El model actual és tan lluny del que volem, que ni el podem veure.
La Crida fou una cercavila festiva més que una manifestació. Muixerangues, gegants i 
cabets, grups de danses, botafocs, bestiaris, campaners, xarangues, tabals i dolçaines, batukades… grups polítics, sindicats, associacions, col·lectius, plataformes… tots donant suport al manifest d’Escola Valenciana, al model d’escola que volem.
Tot el recorregut fou emocionant perquè l’ambient era d’allò més esperançador a mesura que els carrers s’emplenaven, la música sonava i la gent s’animava. No obstant això, quan vam arribar a la Plaça de la Verge, fou un moment per a recordar… amb la Plaça pleníssima, Vicent Moreno es disposa a llegir el seu manifest. De sobte, li diuen que no, que espere, que encara hi ha gent passant per la Plaça de l’Ajuntament. Impressionant. Ja feia bona estona que els primers havien arribat a la Plaça, i resulta que encara hi havia gent a la Plaça de l’Ajuntament!! Mentre els esperàvem, muixerangues, danses, ball dels cavalls, i música! Sense cap dubte, l’escola que volem: educació i cultura de la mà.
Immillorable acte previ a les Trobades d’Escoles en valencià 2015.
Em consta i sé per molta gent, que els costa desplaçar-se a València un cap de setmana per a una manifestació o un acte com aquest. Sí, tots tenim vida i família. El que no puc deixar de viure en la meua pròpia pell és la sensació que em queda cada vegada que torne de València… piles carregades d’energia i positivisme, creença absoluta en què el canvi és possible, que no estem sols lluitant a Ontinyent, sinó que tot el País està en peu de lluita i, entre tots, ho podrem tot. Per això, mai deixaré d’animar-vos a acudir on siga per sentir açò. De tant en tant, quan pensem que estem sols lluitant contra gegants, una bona dosi de Muixeranga, mà amb mà amb gent amb qui compartim lluita, milers de pancartes que nosaltres mateixa podríem haver fet, i una Plaça pleníssima com a punt final que alça la veu igual que nosaltres, ens fa seguir endavant. I amb més força i il·lusió que abans, si cap.
Quanta raó tenia Estellés… “No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu”.
Sílvia Ureña
Número 3 en la candidatura de Compromís per Ontinyent 2015
Secretària d’organització