Maria Àngels Moreno Martínez
Regidora i portaveu adjunta de Compromís a l’Ajuntament d’Ontinyent
Governar un Ajuntament és una gran responsabilitat. Gestionar els recursos públics és un assumpte seriós i una tasca que cal afrontar amb competència i solvència. S’ha de governar per a la ciutadania, al servei d’aquesta. Malauradament, els darrers anys es detecta un escàs compromís del govern local amb la correcta gestió dels serveis municipals. Dos exemples clars i recents evidencien que qui governa Ontinyent amb majoria absoluta ho fa a empentes i rodolons.
Primer exemple, o de com l’acció de govern és substituïda per la reacció de govern.
Haureu sentit parlar de la situació en què es troben les monitores i els monitors dels Centres Cívics de la nostra ciutat. Aquestes persones, treballadores de l’empresa adjudicatària que ha estat contractada per l’Ajuntament fins aquesta mateixa setmana, porten sense cobrar el seu sou mensual des que ha començat el present curs. Tampoc no han rebut la liquidació per finalització del contracte que experimenten durant l’estiu. A més, porten més d’un any amb retards en el pagament de les nòmines.
Convindreu amb mi que aquesta situació absolutament anòmala i il·legal s’havia de resoldre amb competència i solvència. Si bé és cert que la responsable directa del compliment dels contractes amb els treballadors i les treballadores és l’empresa que presta el servei, també és cert que la regidoria competent té la responsabilitat de garantir que el servei es presta amb condicions adequades i legals. No hi ha dubte que qui treballa i presta un servei públic, ja siga a través d’una empresa privada o de manera directa, té el dret a cobrar pel treball que fa, i també té el dret a manifestar-se i organitzar-se per tal de reclamar els seus drets.
Per què aleshores el govern municipal no ha atés aquestes demandes i no ha portat a terme accions contundents que resolguen la situació des del primer moment? La Regidoria de Política per a les Persones era coneixedora de la situació des de feia un any. Finalment s’ha buscat una solució que implica un canvi d’empresa. Per tant, no s’entén perquè no s’ha apostat per aquest tipus de solucions amb major celeritat.
Des de Compromís per Ontinyent pensem que hi ha una altra forma de fer les coses. A més de considerar que cal implementar clàusules que garantisquen un comportament ètic a nivell laboral, ambiental, social i de gènere en les contractacions amb empreses que presten qualsevol servei amb diners públics, també pensem que cal afrontar els problemes amb determinació i solidaritat. Per això ens hem sumat a les reivindicacions de treballadors i treballadores, així com de persones usuàries dels serveis, per tal de posar de manifest que l’Ajuntament hauria d’haver actuat abans i de manera més compromesa. Lamentem que la regidoria no s’haja posat mans a l’obra fins que nosaltres, des de l’oposició, vam denunciar la situació al Ple Municipal i als mitjans de comunicació. Pensem que l’acció de govern ha de ser una feina amb les prioritats clares i els compromisos ferms, i defugir de reaccionar a destemps.
Segon exemple, o del paper de la paraula donada.
El passat mes de maig l’alcalde d’Ontinyent va mantindre una reunió amb persones usuàries del Centre Integral de Majors (CIM) de Sant Rafel. Una reunió que s’anunciava com un gran acte d’encontre on donar-li cabuda a la participació. En aquesta reunió oberta es va demanar la reobertura de la cafeteria del CIM. Des de l’Ajuntament se’ls va prometre que al mes de setembre el bar estaria en funcionament. Doncs a hores d’ara aquesta promesa no s’ha complert. El que sorprén més és que just el dia després d’aquesta afirmació, l’equipament i el mobiliari necessari per a la cuina i el correcte funcionament del bar va ser desallotjat.
Des de Compromís per Ontinyent coincidim amb les persones usuàries del CIM que es tracta d’un punt de trobada que facilita un dels objectius claus d’aquest servei, la socialització. La xifra de persones majors que viuen soles a la nostra ciutat és de més d’un miler i mig. Aquesta dada mostra que la necessitat de crear llocs de trobada no és menyspreable. Per això, aquesta reivindicació ens sembla justa i legítima. I al respecte hem registrat un prec a l’Ajuntament per tal de sol·licitar la reobertura de la cafeteria per a la gent usuària del centre.
Però voldria evidenciar una altra conseqüència de l’incompliment polític del govern municipal. No només es tracta que el bar estiga tancat i que no puga fer-se’n ús, sinó que també suposa una falta de sensibilitat cap a la importància de la participació en si mateixa. Demanar opinions i suggeriments, prometre atendre’ls i després incomplir la paraula donada, és convidar al descrèdit de la política.
Per últim voldria compartir amb vosaltres com d’orgullosa em sent de formar part d’un grup polític que treballa colze a colze amb la ciutadania i que fa propostes sensates i en positiu que reforcen uns serveis públics de qualitat. Necessitem una política municipal de màxims. En aquest camí ens trobareu.