El portaveu de Compromís per Ontinyent ha assenyalat que “hi ha projectes més urgents que les escales mecàniques del Barranquet o la reforma del hall del nou Ajuntament. Cal prioritzar millor els recursos disponibles abans d’augmentar el deute en 4 milions més”
Aquest dijous es debatia i votava durant el Ple Extraordinari de l’Ajuntament d’Ontinyent l’aprovació d’un préstec de 3,9 milions d’euros per a inversions a proposta del govern municipal. El punt va ser aprovat únicament amb els vots a favor de la majoria absoluta de La Vall ens Uneix, i va comptar amb l’abstenció del PP i el vot en contra del grup municipal Compromís per Ontinyent, format pel regidor Nico Calabuig i la regidora M. Àngels Moreno.
En paraules del portaveu Nico Calabuig, “encara que compartim la necessitat d’invertir en algunes obres claus per a la nostra ciutat, creiem que l’ordre de prioritats del govern municipal no està clar. Això no ens transmet seguretat de cara a aprovar un endeutament com aquest, que farà pujar el deute total del consistori a més de 13 milions d’euros, i serà un préstec que pagarem fins a més enllà de l’any 2042”.
Calabuig explicava que “hi ha un problema de prioritats. Creiem que no és prioritari instal·lar unes escales mecàniques del Barranquet al Mercat, en un espai que ja compta amb una rampa que garanteix l’accessibilitat. La instal·lació costarà 122.000 euros, i després caldrà sumar-li cada any el cost del seu manteniment. Tampoc ens sembla urgent la reforma de la planta baixa de la Casa del Comte tal com s’està plantejant, ja que l’espai actual continua complint la seua funció. Mentrestant, hi ha una part de l’edifici de l’antic Ajuntament que no està adaptada a persones amb mobilitat reduïda, el departament de Serveis Socials està patint greus problemes d’espai per a poder treballar dignament, o l’Arxiu Municipal continua dividit en diferents dependències, una de les quals és l’aparcament de Sant Jaume, afectant a l’estat de la documentació que alberga”.
“A més, abans d’endeutar l’Ajuntament cal gestionar millor, prioritzant els recursos disponibles. Per exemple, existeix una sobredimensió del pressupost en publicitat institucional, com ja hem insistit en diferents ocasions, que ronda els 300.000 euros anuals. Una cosa és difondre informació d’interés municipal als mitjans de comunicació locals, i altra ben diferent voler sostindre una comunicació partidista a mitjans d’altres àmbits amb els diners de totes i tots”, manifestava l’edil.
Nico Calabuig també subratllava que “l’Ajuntament s’endeutarà per a realitzar algunes inversions elegides unilateralment pel govern municipal, mentre altres que ha demanat la ciutadania, a través d’Ontinyent Participa, no s’estan abordant. Cal recordar que la zona definitiva de concerts que el govern municipal ha esbossat no s’assembla en res al que la ciutadania va votar. Pel que fa a la pujada de l’Estació al Cementeri, és una necessitat clara i una garantia de seguretat per a centenars de persones que transiten per allí cada dia, però de moment només és un projecte en un calaix. Així mateix, ara que la pandèmia sembla que millora, passarà tot l’any 2022 sense actuar en un sostre nociu per a la salut com és el del Mercat Municipal, perquè el govern del senyor Rodríguez no ha pressupostat ni un euro per a eixa actuació, que és menys lluïdora que unes escales mecàniques, però molt més necessària, per salut i per ser un mandat ciutadà fruit d’un procés participatiu”.
Des de Compromís per Ontinyent concloïen apuntant que “aquesta majoria absoluta, igual que una altra que vam viure fa poc més d’una dècada, sembla que té com a objectiu endeutar les arques municipals, i que després ho resolguen altres. Algunes de les inversions són útils i necessàries, però pensem que altres no. Cal gestionar bé cada euro públic per a traure-li el màxim rendiment en benefici del poble, ja que és el govern municipal qui decideix, però és la ciutadania qui fa front amb els seus impostos a eixes decisions. No podem donar suport a una operació d’endeutament com aquesta mentre no existisquen unes prioritats clares, que ens donen certesa sobre la utilitat i la necessitat de cadascuna de les inversions”.