Tinc la certesa que no sóc l’única persona que ha vist com els barris històrics d’Ontinyent han anat canviant el seu paisatge les dues darreres dècades. Hi haurà qui recordarà haver passat pel carrer Cordellat per visitar la seua iaia, o haver anat pel carrer del Delme per pujar a jugar a la Plaça Sant Domingo, o haver comprat el pa al carrer Tomàs Valls… Tants i tants carrers que han canviat no només la seua aparença, sinó també el seu contingut.
Els carrers han minvat la seua població, els comerços han canviat la seua ubicació, les xiquetes i els xiquets han deixat de jugar a la diminuta vorera, i la gent gran ha deixat d’eixir a prendre la fresca amb la cadireta a la porta. Ara trobem cases tancades, carrers bruts i vianants que van de pas.
Les causes del problema són multifactorials. Però sense dubte, el primer que cal és reconèixer que tenim un problema i que cal afrontar-lo políticament. La recuperació dels barris històrics no és només una necessitat per al veïnat que hi viu allà, sinó també per a la ciutadania ontinyentina en el seu conjunt.
La situació requereix de polítiques actives que aposten per un model sostenible. No podem seguir amb la política passiva que contempla com les cases van ensorrant-se i reacciona tapant forats. És necessari apostar per noves respostes.
Cal dotar als barris patrimonials d’Ontinyent d’espais d’ús públic on puguen donar-se cita diverses expressions culturals i lúdiques. Així com posar en valor les possibilitats dels nostres barris per tal d’imaginar-los plens de vida. És imprescindible pensar en el seu futur i el seu present a partir de la contemplació i l’estudi de les seus possibilitats.
La Vila i Poble Nou necessiten inversions més enllà dels enderrocaments. Per això hem d’apostar per la facilitació de noves activitats econòmiques. Així com accions socials que milloren la seguretat i el respecte pels drets veïnals. I sense deixar de banda accions mediambientals que permeten l’adequació de l’espai respectant la sostenibilitat i que creen espais verds d’interès general.
I en aquest camí de reconstrucció, com no podria ser d’altra manera, cal tindre en compte el veïnat. La participació ciutadana és imprescindible per dotar de vida i forma als carrers que queden vulnerables a la demolició i la desocupació d’habitatges.
Un poble que no té cura d’allò que és seu, que li és propi, que creix d’esquenes a la seua història, està deixant de banda un valor patrimonial i cultural de gran valor.
Ja sabeu, com diu Estellés “Allò que val és la consciència de no ser res sinó s’és poble”.
M. Àngels Moreno
Número 5 de la llista de Compromís per Ontinyent