A les 12.00 s’ha iniciat el tancament amb la lectura del manifest #19JAlertaFeminista #19JAnemperTotes a l’Ajuntament d’Ontinyent. Així hem començat, totes juntes, les reivindicacions per garantir la prevenció i la lluita contra la violència de gènere.
Sílvia Urenya: “Cal urgentment donar resposta a una cosa que s’ha convertit en normal, que es trobar-nos a la premsa diàriament que han assassinat a una dona. I això no és un problema de les dones, no és un problema que hem de solucionar les dones, és un problema de la societat. I és la societat la que ha de de donar resposta. I les administracions com a representants d’eixa societat són les que han d’aportar eixes solucions.”
La Coordinadora Feminista de València manifesta la seua condemna pels assassinats masclistes que eleva a 972 dones assassinades a l’Estat espanyol entre 2004 i 2017.
Aquest 2017, han estat assassinades 33 dones, 6 xiquetes i xiquets. 7 casos més estan en investigació.
Però no només cal recordar totes aquestes dones assassinades, sinó també la resta de dones maltractades i agredides, insultades, humiliades i assetjades, esclavitzades i explotades, les dones que viuen una mort silenciosa cada dia en les cases i a les seues vides, les dones que pateixen qualsevol tipus de violència física, psicològica, econòmica o sexual, violències que s’exerceixen contra la dona pel simple fet de ser dona. Perquè els assassinats són la punta d’un iceberg de violència que patim les dones.
La violència cap a les dones és una de les més degradants violacions de Drets Humans, i continua progressant a tot arreu i de forma global. No respecta fronteres, cultures, nivells econòmics. És present en èpoques de conflicte i en temps de pau, a la llar, al treball i al carrer.
Aquesta violència no és aïllada; la violència contra les dones té un origen estructural. Vivim en un sistema heteropatriarcal i capitalista, que es basa en la desigualtat entre homes i dones, donant uns privilegis als homes mentre oprimeix i invisibilitza les dones i les persones que qüestionen la norma social o no responen a la sexualitat heteronormativa imposada. A més, aquest sistema opressor utilitza les violències masclistes com a eina per sostenir-se.
Davant del silenci que hi ha enfront d’aquestes violències diverses que patim les dones, des del moviment feminista denunciem que també és violència:
Les retallades sistemàtiques en tots els recursos públics, i més concretament en els recursos especialitzats envers les dones, tenen un impacte de gènere brutal per la precarització i vulnerabilitat de les dones.
Les lleis contra les violències de gènere i/o violències masclistes no han anat acompanyades d’una dotació pressupostària suficient dels recursos adients que permetés el desplegament integral d’aquestes lleis.
El sistema judicial reprodueix les estructures patriarcals i perpetua la violència masclista, afavorint la desprotecció de les dones en risc i invisibilitzant i minimitza les violències viscudes.
La manca d’acció política de les nostres administracions públiques a tots els nivells.
Front aquestes violències estructurals, no fem cap pas enrere. No volem ser valentes, volem construir vides vivibles i en llibertat. Per això, sabem que l’organització i la denuncia és necessària.
Ens necessitem les unes al costat de les altres, de forma col·lectiva i practicant l’autoorganització, l’apoderament i l’autodefensa feminista.
Ens volem callades i en solitari, però nosaltres en comú cridem ben alt, diem prou a les violències masclistes i ens donem suport per gaudir de vides i relacions lliures: perquè ens hi va la vida.
PERQUÈ ENS VOLEM VIVES, LLIURES, I JUNTES!
CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES, AUTODEFENSA FEMINISTA