Deia Nelson Mandela que “sobreposar-se a la pobresa no és una tasca caritativa, sinó un acte de justícia. Superar-la i eradicar-la només és possible a través d’accions polítiques.”
Prioritzar el pagament del deute i una reforma laboral que és una font de desigualtats, sumat a un sistema de finançament injust, han tingut greus efectes en la nostra societat: menys recursos, augment del risc d’exclusió 
social i desigualtat, retallades brutals en serveis públics, baixades vertiginoses de salaris, treballs precaris i l’aparició del fenomen “pobresa laboral”: gent que treballa i és pobre, persones a qui els sobra molt de mes a final del sou. Xiquets i xiquetes que passen fam, i que només tenen assegurada una menjada al dia.
Calen mesures d’urgència que facen front a una situació d’emergència social.
Ens cal justícia. Justícia en la distribució de la riquesa.
Calen línies d’acció que prioritzen els recursos existents. Polítiques de promoció econòmica i d’ocupació que generen llocs de treball vinculats a l’economia de proximitat; ponts entre l’administració pública i les iniciatives de la ciutadania; fer del carrer espai de trobada; convertir els serveis socials en serveis a les persones i implicar a tota la societat; i exigir el finançament que ens pertoca.
Les accions a nivell local milloren la situació a nivell global. Per això, en un moment en què es reclamen grans pactes, és urgent fer-los per l’eradicació de la pobresa i la desigualtat. Un pacte per les persones, que faça front a les injustícies. Entre la ciutadania i el govern municipal, entre les diferents administracions. En última instància, un gran pacte d’estat.
Perquè tot és de totes i tots. La feina de conscienciació que es fa des de campanyes com Pobresa Zero és indispensable per a no deixar ningú enrere.
Contra la pobresa, justícia fiscal.
Sílvia Urenya
Portaveu de Compromís per Ontinyent