Hem arribat a un punt en què ens és del tot habitual assabentar-nos cada dia d’un nou cas de corrupció. Pensem “mera, un altre” i ni ens immutem. Doncs no! Ni hauria de ser habitual ni assumible.
Ens han robat com a rates excusant-se en la crisi econòmica quan no és més que una gran estafa. Amb eixa excusa han atemptat contra els nostres drets més bàsics: educació i sanitat –pilars de tota societat-, serveis socials, mitjans de comunicació… La política no és açò: jo no sóc d’eixe món.
S’ha perdut el respecte per la política i la confiança en les persones que es posen al capdavant d’un càrrec polític, i amb sobrada raó. Hem de tornar a la política la dignitat que es mereix, la dignitat que ens mereixem cadascun de nosaltres. Ens hi juguem massa. La política està al servei de les persones i, ni de bon tros ni de ben lluny, ha de ser al revés. Totes les persones al capdavant d’un càrrec polític han de respondre davant del poble, que és per qui treballa.
Tota aquesta situació ha estat el motor d’un gran naixement de nous moviments cívics, gent no involucrada políticament i que evidencia el poder del poble. La lluita dels moviments cívics, de baix cap a dalt, és la més digna i valenta que puga haver-hi. Aquesta és una de les tantes lluites que compartisc amb les meues companyes i companys de Compromís.
En aquesta línia de la política autèntica, la que es fa de baix cap a dalt, treballa Compromís. Per això aposta per les primàries, un procés que no és més que una conversa amb el poble: persones que formen part de Compromís es presenten com a candidates a ser elegides, i és el poble qui decideix qui vol que forme part de l’equip. Serem tots nosaltres, el poble d’Ontinyent, qui decidirem els propers 12 i 13 de desembre qui volem que forme part de la llista que representarà Compromís a les pròximes eleccions municipals de maig de 2015.
He tingut i tinc grans mestres de qui he aprés vertaders valors. Vull puntualitzar quins em defineixen més perquè em conegueu. De mon pare he aprés una de les lliçons més importants: ser sincera i lleial, sobretot amb mi mateixa. De ma mare, he aprés el valor i l’orgull de ser dona i viure en clau Dona. Del meu iaio Manolo, que em va durar massa poquet, vaig aprendre a ser honrada i respectar l’única religió vàlida: el que no vulgues per a tu, no ho vulgues per a ningú. De la meua parella he aprés a dir les veritats i a no guardar-me res a dintre, i de la meua bruixeta agafe cada dia una força que no sabia que tenia. No sé d’on em ve la meua passió per Cuba i pel Che, però tant d’una com de l’altre he aprés a lluitar pel que crec i a sentir-me companya d’aquelles persones que lluiten pel mateix que jo. A grans trets, tota aquesta sóc jo. Quan era més jove ho deia amb la boca menuda… ara ho dic ben alt perquè m’ho crec.
Sóc absolutament familiar, entenent la família com a quelcom més ampli que els llaços de sang… la meua família també són els meus amics i amigues i els meus companys i companyes. Apassionada de les arts, en concret, del cinema i de la dansa. Incondicional. Festera des de les arrels, sóc de la comparsa Moros Espanyols d’Ontinyent, amb mon pare i la meua filla. Vaig nàixer un 5 d’agost i eixes festes ja portava els colors de la comparsa. Els anys d’estudi universitari i a Barcelona em van obligar a estar uns anys sense portar-los, però només vaig poder hi vaig tornar. Com he dit, sóc molt familiar, i els Moros Espanyols són una gran família.
Llicenciada en Filologia Catalana especialitzada en correcció ortotipogràfica i d’estil (Postgrau de Correcció i Qualitat Lingüística a la Universitat Autònoma de Barcelona i començat el Màster en Assessorament Lingüístic i Cultura Literària de la Universitat de València), treballe com a autònoma per a diversos serveis editorials i editorials encara que, amb la política lingüística de la Generalitat Valenciana, al País Valencià ho tenim ben cru els qui com jo ens dediquem a treballar per la nostra llengua… “el nostre valencià, el català de tots”, com deia el mestre Enric Valor.
Defenc per davant de tot les llibertats individuals. Som lliures de decidir, entre molt, què fer amb el nostre cos i a qui estimar. Qui és ningú per a clavar-se en casa d’altre? Partint d’ací, sóc ferma creient del treball en equip, de la lluita braç a braç. Crec que els pilars bàsics de la societat són l’educació i la sanitat. Sense una bona educació no som res ni ho serem. Com un arbre quan el plantem: si no l’ajudem i l’alimentem bé, o creixerà tort o directament no creixerà. I crec fermament en l’educació pública, l’única que ens pot assegurar una educació per a totes i tots, igualitària, justa i digna.
Aquesta realitat i les meues ganes, força i il·lusió per defendre tot allò en què crec, sumat al suport d’un bon equip de gent completament còmplice, m’han empentat a presentar-me a les primàries com a candidata a la llista de Compromís per Ontinyent.
Estem a les vostres mans, com la política ha d’estar en mans del poble. Us anime a participar en les primàries de Compromís per Ontinyent, a dir la vostra, a ser veu en la política municipal. Ens hi juguem massa.