La Casa de Cultura d’Ontinyent acull des d’ahir l’exposició “Ensenyar valencià en temps difícils. Carles Salvador i Enric Matalí”, una mostra de panells a través de la qual es parla de la tasca que van desenvolupar els cursos de Gramàtica Valenciana organitzats des de 1949 a 1976, i que es consideren una de les grans fites de l’ensenyament i la normalització del valencià.
L’exposició està organitzada pel col·lectiu Muntis, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Ontinyent, la Coordinadora de la Vall d’Albaida per la Defensa i Ús del Valencià, i la Universitat de València, i forma part del programa d’activitats “L’Escola Valenciana, la Nostra Escola” que té lloc durant aquest trimestre a la ciutat.
La mostra, que es podrà visitar fins el proper divendres en horari de 10:00 a 13:30 hores i de 18:00 a 21:00 hores, i dissabte de 18:00 a 21:00 hores, comptava ahir a la seua inauguració amb la presencia del Regidor d’Educació, Pepe Pla, qui destacava que aquestes activitats “ens serviran estos dies per reivindicar i celebrar que els valencians tenim una cultura pròpia”, destacava.
Des de l’any 1949, Carles Salvador ―el primer gran fabrista del País Valencià― va impulsar el que es considera una de les grans fites de l’ensenyament i la normalització del valencià després de les Normes de Castelló: els Cursos de Gramàtica Valenciana. Des de l’associació valencianista Lo Rat Penat, els Cursos van esdevenir fins a l’any 1976 el centre d’irradiació de la catalanitat i la sensibilitat per la llengua, amb l’impuls d’alguns dels integrants de la vella generació valencianista del 1930, com l’albaidí Josep Giner, Ricard Sanmartí, Enric Soler i Godes o Ismael Rosselló. Més endavant s’hi van afegir Francesc Ferrer Pastor, Enric Valor i Enric Matalí, el qual va esdevenir l’ànima i el principal sostenidor de la iniciativa.
L’exposició consisteix en diversos plafons, una mostra del que va ser la primera temptativa d’ensenyament del valencià durant la dictadura, que es va iniciar en plena postguerra amb la intenció de desvetlar la consciència nacional, amb activitats que anaven més enllà dels cursos amb excursions arreu del país, per a conéixer el patrimoni, i obtenir una formació idiomàtica, cívica i patriòtica.
