El plenari aprova prendre mesures per defendre l’autonomia local front una llei que redueix o elimina competències als municipis
Joan Gilabert qualifica la mesura de “engendro legislatiu que multiplicarà la despesa pública per passar els serveis locals a mans privades”
El vot favorable dels regidors de Compromís, psoe i d’EU permetrà l’Ajuntament d’Ontinyent sumar-se al procés encetat davant el Tribunal Constitucional contra la reforma de les administracions locals imposada pel Govern de Rajoy. El PP d’Ontinyent no va recolzar un recurs judicial contra una llei “que retalla les competències als municipis per passar-les a mans de les comunitats autònomes i les diputacions i no aclareix el finançament del serveis municipals”, apunten des del Govern d’Ontinyent.
La moció era compartida pels tres partits progressistes. S’ incidia en que “és fals que la majoria dels ajuntaments estiguen gestionats irracionalment i molt menys que siguen insostenibles, com pareix apuntar la llei, ja que les dades oficials diuen que sols els 4% del deute espanyol correspon als ajuntaments. I si alguns ajuntaments són insostenibles és perquè les administracions superiors, en especial l’autonòmica, han incomplit les seues obligacions”.
El portaveu de Compromís, Joan Gilabert afegia que “la reforma local ens va a fer retrocedir molts anys enrere” i que “no s’entén que es potencie les diputacions en detriment dels municipis si no és per privatitzar camufladament els serveis”, advertint que “ens preocupa molt el que passarà a partir de 2015 amb els nostres serveis no sols a la ciutat, sinó a tota la comarca”.
Des d’EUPV, Manuel Ruiz denunciava que la llei, que ja està en aplicació “vulnera drets fonamentals dels ajuntaments, als que els buida de continguts, i per això estem intentant parar-la”. El portaveu d’Esquerra Unida recordava que molts ajuntaments governats pel propi Partit Popular s’han pronunciat contra esta llei, mentre que a Ontinyent el portaveu del PP havia dit en un plenari anterior que la llei “era millorable, es milloraria i no anava a vulnerar l’autonomia local” com finalment s’ha fet.
Per la seua banda, des del PP d’Ontinyent, el seu portaveu, Filiberto Tortosa, assegurava per la seua part que la nova llei “simplifica l’estructura de l’administració local, no va en contra de cap autonomia local ni de la vida democràtica dels ciutadans” i afegia que “no es parla en cap de cas de privatizació” al text escrit de la llei.
El tipus de recurs que es planteja al Tribunal Constitucional i que va a recolzar-se des d’Ontinyent necessita al seu conjunt d’un setè dels ajuntaments de l’Estat, el que equival a 1160 Ajuntaments que representen més de 7 milions i mig d’espanyols. Esta és una de les tres vies possibles per recórrer la reforma, juntament amb la presentació de recursos per parts de les comunitats autònomes i també la presentació d’un recurs subscrit per 50 diputats o 50 senadors.