Moltes vegades, per poder explicar una cosa és millor recórrer a un paral·lelisme o un exemple, millor que a una explicació racional. Paradoxes de la vida, malgrat viure en l’era de la informació, sembla que la societat no tinga massa ganes de veure la realitat. Pot ser el que passa és que alguna cosa obstaculitza també aquest procés, al igual que els portadors de les figures al mite de la Caverna de Plató, que provoquen que els ignorants que seuen a dintre de la cova, i per tant aliens a la realitat del món exterior, pensen que les ombres que aquestes produeixen són la realitat.
Doncs bé, prenent com a base la realitat política valenciana, que ha protagonitzat escàndols com la fallida del seu sistema financer amb la CAM i el Banc de València respectivament, el primer lloc al rànquing de comunitats autònomes més endeutades, un llarg nombre de casos de corrupció política, el malbaratament dels diners dels valencians i les valencianes al construir el primer aeroport sense avions d’Espanya, i moltíssimes més irregularitats, aquest mite ens pot servir per entendre, com és possible que una societat que s’anomena societat de la informació, puga estar tan “cega” davant d’aquestos fets.
Al igual que a l’antic mite, pense que la majoria dels valencians i les valencianes viuen a la cova, a la cova de la ignorància, on prenen per real i vertader allò que certs mitjans de comunicació autonòmics, que correspondrien amb els portadors de les figures al mite real, volen transmetre, deixant de banda l’ètica moral i periodística. El següent nivell al procés del coneixement, segons el mite Platònic el protagonitzen aquells que tenen ganes de madurar i reflexionar els seus pensaments, i no es conformen amb allò que escolten a primeres. Encara que pocs, aquestos aconsegueixen eixir de la cova i contemplar la realitat. Observen com any darrere any un partit polític que no ha estat a l’altura dels seus ciutadans, guanya majories absolutes a una terra que cada vegada més oblida els seus inicis i les seues arrels.
No obstant això, la cosa no acaba ací, aquestos tenen l’obligació de tornar a l’obscuritat de la cova on viu la ignorància, i fer que els que no saben distingir la realitat de la manipulació periodística i el pensament generalitzat, troben la eixida per ells mateixos i reflexionen sobre la realitat que els afecta com a valencians , “que pese a quien le pese”, és el que hem estat sempre i el que continuarem sent per moltes pedres que ens trobem al camí, perquè al cap i a la fi, camí sols hi ha un, el camí de la democràcia i la veritat.