L’Hospital comarcal o l’engany més gran del PP a Ontinyent | Sílvia Urenya

En diverses ocasions hem dit que la història de l’hospital és una història de desenganys i que la ciutadania no mereix de cap de les maneres aquesta burla a què el PP ens ha exposat. Sembla, això esperem, que el punt final d’aquesta història està prop.

En la campanya de 2007, el PP promet la construcció de l’hospital nou i anuncien a les corts la licitació imminent de l’obra. Mesos després, Lina Insa presenta els terrenys elegits per a ubicar l’hospital nou: uns terrenys idonis i a cost zero per als ontinyentins i ontinyentines, sota la promesa que en el 2009 hi hauria partida pressupostària i començarien les obres. Des del principi, mentien: els terrenys, a 100 metres de la depuradora d’aigües residuals, haurien necessitat una inversió de vora 10 milions d’euros per a l’adequació necessària. Ni cost zero, ni idonis.

Després de mesos de silenci, en juny de 2009, Filiberto Tortosa signa el Decret 1408/2009 segons el qual els propietaris cedien els terrenys a canvi d’un aprofitament urbanístic al barri del Llombo, el projecte Llombo 3. Un conveni tan important per a Ontinyent es va signar per decret, sense passar pel ple de l’Ajuntament. Coses que passen en les majories absolutes. Al cap de poc temps, s’instal·la el cartell que anuncia el lloc on s’havia de construir l’hospital i que ens va costar 18.000 euors i la batlessa, Lina Insa, feia públic que la primera pedra es posaria en 2010.

Més d’un any de silenci després, olorant ja la pre-campanya, es presenta la maqueta en un acte al qual va vindre el president Francisco Camps. Segons paraules de Lina Insa, havien estat més de dos anys fent estudis de tot tipus per assegurar la viabilitat dels terrenys. Es van atrevir a dir que la licitació estava en marxa i, en paraules de Camps, no era un hospital de legislatura sinó un hospital per a moltes generacions, el millor hospital que ens mereixíem els ontinyentins. Bona metàfora del que l’ex-president de la Generalitat ens desitjava.

El 2011 canvia el govern a Ontinyent. El nou, format per PSOE i Compromís amb el suport d’EU, rep una notificació de la Conselleria de Sanitat anunciant que fins al 2015 no hi haurà partida pressupostària.

En 2013, el govern d’Ontinyent acorda iniciar la revisió d’ofici de la modificació número 3 del Pla General d’Ordenació Urbana per a tornar els terrenys a la qualificació original de recreatiu-esportiu (havien passat a sanitari) i aturar així el procés d’expropiació sol·licitat per l’empresa Regebe. Els terrenys no estaven lliures de càrregues, ja que tenien vigent una reserva d’aprofitament per part d’aquesta empresa (recordem: terrenys a cost zero, deien). El PP es va abstenir en la votació.

Per poder fer aquesta modificació calia un informe positiu del Consell Jurídic Consultiu, però no va ser així, i els portaveus de PSOE, Compromís i EU van haver de recórrer aquell acord a títol personal.

Impulsat per Compromís, el Ple aprova la lesivitat de la cessió dels terrenys de l’hospital amb el vot en contra del PP. La lesivitat és el fet que una decisió causa danys generals. Amb aquells vots, l’Ajuntament d’Ontinyent declarava que el decret firmat per Filiberto Tortosa danyava clarament els interessos generals.

En 2014, la Generalitat Valenciana, encara en mans del Partit Popular, exclou Ontinyent del pla d’obertures de nous centres sanitaris. No se suposava que en 2015 hi hauria pressupost per a l’hospital nou? O és que com que a Ontinyent ja no governaven ‘els seus’ no calia anar amb numerets?

La veritat és que el Partit Popular no va tindre mai intenció de construir un hospital nou a Ontinyent. El PP intuïa què se’ls venia al damunt i va construir tot un conte de mentides amb què continuar enganyant la gent fent promeses buides per a seguir en el poder. Tota una manera de fer política, un modus operandi que ja reconeixem massa bé.

Ara, en abril de 2018, Ontinyent ha rebut la sentència del Tribunal Superior de Justícia que dictamina a favor de l’Ajuntament en el procés que mantenia amb l’empresa Regebe, la qual exigia 38 milions d’euros per l’expropiació dels terrenys. Segons la sentència, es declara nul·la l’adquisició dels terrenys. Tota lluita justa té recompensa.

Primer que res, des de Compromís celebrem la sentència i felicitem els protagonistes de la lluita: l’anterior govern format per PSOE i Compromís amb el suport d’EU, i totes les associacions que formen part del Pacte de la Sanitat, que van protagonitzar diferents actes reivindicatius per a reclamar la construcció de l’hospital, a més, per descomptat, del suport de totes les persones que a títol individual es van sumar a la lluita.

Compromís aprofitem per agrair la feina feta pels companys i ex-regidors Josep Francés i Joan Gilabert, qui en tot moment van defendre amb dents i ungles l’interés general de la ciutadania i, fins i tot, en el cas de Gilabert, recórrer a títol personal l’acord del Consell Jurídic Consultiu.

En segon lloc, una reflexió: tot aquest engany dut a terme pel PP no hauria estat possible si no haguera tingut majoria absoluta a l’Ajuntament d’Ontinyent i a la Generalitat Valenciana. Açò demostra que el consens de les forces de l’oposició en aquell moment (PSOE, Compromís i EU) amb la innegable prioritat de posar sempre els interessos de la ciutadania per davant de qualsevol altre motiu, és el que ha fet possible aquest resultat i l’estalvi de 38 milions d’euros a la ciutat d’Ontinyent. Sempre s’ha dit que quatre ulls veuen més que dos, i això és el que ha passat en tot aquest procés en què Compromís va tindre, sense cap dubte, un pes imprescindible.

Sílvia Urenya
Portaveu de Compromís per Ontinyent

Arxivat en: Opinió, Sanitat i Benestar Social

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *