En programes de participació ciutadana, la ciutadania pot incidir en la política i determinar les prioritats socials, de necessitats i d’inversió depenent del nivell en què la ciutadania estiga disposada a involucrar-se. És indispensable, doncs, la voluntat de la ciutadania en participar perquè qualsevol projecte o programa de participació tinga sentit. Lògica aplastant.
Ara bé: estem preparats per a participar?
La societat no estem acostumats a ser preguntats pels poders públics. No estem acostumats a ser consultats. La política i els polítics en general sempre han estat a la punta d’un iceberg des d’on han governat a la majoria social, que sempre ha estat a la part més baixa de l’iceberg, la que és sota l’aigua. De sempre, els governants han dictaminat ordres, lleis, normatives… amb llenguatge rimbombant que la majoria ni entenem i, excusant-se en els resultats de les urnes, han fet i han desfet sense tindre en compte l’opinió de la gent per a qui governen i a qui es deuen.
Això, de fa uns anys cap a ací ha canviat. No ha canviat de hui per a demà ni de sobte, sinó que ha estat el resultat de molt de temps i de la unió de dos realitats: primer, perquè la gent ha eixit al carrer i vol tindre veu, està farta de tragar i que es jugue amb el seu futur; i segon, perquè hi ha polítics que han sabut entendre el canvi polític i han agafat eixe guant ja que, al cap i a la fi, són mers representants de la ciutadania de manera temporal i a ella 
s’hi deuen. És en aquest context com naixen programes com Ontinyent Participa, en la legislatura passada, i on Compromís té molt a veure. Molt. I n’estem ben orgullosos. Ara bé, considerem que, arribats a aquest punt, calen millores.
Ontinyent Participa va nàixer amb la voluntat de comptar amb la ciutadania per a decidir part del pressupost municipal (al 2017, tot siga dit, la partida per a Ontinyent Participa augmenta fins als 500.000€ gràcies a una esmena de Compromís). Com a punt d’inici, els primers Ontinyent Participa han funcionat bastant bé, però alhora han fet emergir mancances que al nostre parer cal modificar i corregir. Així ho vam fer saber a l’equip de govern, qui va proposar revisar el programa i escoltar la resta de grups municipals, cosa que agraïm i que a priori ens va alegrar però que, finalment, ens ha decebut. Esperàvem molt més. Esperàvem molt més treball i un canvi real de les bases del programa, no dos úniques reunions amb la resta de partits (una de les quals va ser simplement per a avisar-nos que faríem una reunió posterior on havíem d’aportar propostes de modificació) més alguna altra amb el consell veïnal. Així no es fan les coses… En dos reunions no es pot modificar un programa com Ontinyent Participa. Si de veritat es creu en aquest programa, bé es mereixia haver dedicat més temps a treballar les millores. Aplaudim la decisió de comptar amb el Consell de Ciutat en una fase prèvia a la votació, però no és prou. Calien més reunions de treball. Sé que l’equip de govern es defendrà dient que podríem haver aportat molt més en aquella reunió, però també els diré que, sincerament, esperava que aquella reunió fóra la primera de moltes més en què anàvem a treballar per modificar les bases del programa. N’estàvem més que dispostos.
Una vegada anunciat que es posa en marxa el programa, ja no hi ha res a fer, però això no lleva que exposem la nostra visió de cap on hauria de caminar ara per ara Ontinyent Participa.
Al nostre parer, Ontinyent Participa s’ha convertit en Ontinyent Vota. És a dir, la gran majoria de persones es limiten a votar el que altres persones han proposat. Realment, no hi ha cap procés previ de debat obert, ni assembleari on poder discutir, intercanviar informació i valorar conjuntament, cap procés real de participació. Aquest és un dels punts febles que nosaltres hi trobem. Cal obrir el debat a la ciutadania, perquè la participació no s’ha de limitar a proposar i votar.
Calen assemblees ciutadanes on debatre, primer que res, quines són les necessitats de la nostra ciutat, amb criteris objectius pensant en el bé comú, debatint quins projectes són capaços d’incidir en la millora de la ciutat com a conjunt. Si no es fa així, tenim el perill de caure en guerres de barris o en veure qui rep més vots perquè més es mobilitza i no perquè la proposta siga la més valorada i necessària realment.
Cal estimular la participació, i cal fer d’Ontinyent Participa un programa actiu i no passiu. Un programa en què es treballe durant tot l’any fins a arribar al procés de votació, no simplement un termini de temps en què es reben propostes i després es voten.
Un exemple on poder basar-se de pressupostos participatius reals és el sistema de Porto Alegre. Seguint l’esquema d’aquest sistema i, evidentment, adaptant-lo a la nostra realitat, l’organització seria piramidal: primer, es fan assemblees obertes a la ciutadania (on acudeixen des de polítics a tècnics i experts de cada matèria), que són el fòrum principal de debat. L’objectiu de les assemblees, que es fan durant tot l’any, és fixar i consensuar les prioritats per sectors (infraestructures, patrimoni, cultura…); segon, trobades dels sectors, en què la gent decideix en quin sector participa i es debaten i consensuen per ordre quines són les prioritats de cada sector i quines són les que es presenten finalment; i tercer, i només com a punt final del programa, presentació de les propostes de cada sector i votació. Per ací, grosso modo, anirien les nostres propostes de canvis en les bases d’Ontinyent Participa, per assolir una participació real que busque el bé comú i que, sobretot, no es convertisca en cap guerra de guerrilles ni competició.
El programa enceta ara una nova edició i l’equip de govern trobarà en nosaltres un aliat, com no pot ser d’altra manera ja que el programa va ser la criatureta de la passada legislatura, en què PSOE i Compromís covogernàvem. No obstant això, per a la propera edició, no se’ns escaparà l’ocasió d’aportar totes les nostres propostes de modificació al programa, que esperem que, a més, cresca en partida pressupostària. Només ens queda animar a la ciutadania a la participació, al debat i a la reflexió.
La participació té tres passos essencials: voler, saber i poder. És evident que la ciutadania d’Ontinyent vol. Caldrà treballar millor perquè en sàpiga i, finalment i realment, puga.
Article publicat al Periòdic d’Ontinyent en juny de 2017 quan va començar #OntinyentParticipa2018
Sílvia Urenya
Portaveu de Compromís per Ontinyent