Bona nit, companyes i companys.
La setmana passada, 22 anys de l’Aplec del Benicadell.
Avui, 21 anys de Premi Roure.
Els anys passen, i ací seguim!
I encara que a molts els pique, ací seguirem.
Després d’un any de campanyes eternes, i olorant que en breu tornarem a estar de campanya, o no… veurem si entre barons i botiflers s’aclareixen, avui és una nit de germanor.
Si fem una visteta enrere als últims anys, podem veure ben bé com han estat canviat les coses.
Fa tres anys, el premi Roure va recaure en les escoles Martínez Valls i Bonavista, per la lluita incansable per una educació pública i en valencià, digna. Eixa lluita sembla que a poc a poc deixarà de tindre sentit. En això treballem i ja es va veient el resultat a tants anys de lluita.
L’any passat, el premi Roure a la plataforma del fem. Aquesta lluita està encara viva, i més que ho estarà. I ahi estarem nosaltres.
L’any passat també, li atorgàvem el 20é premi Roure a Mónica Oltra, com a símbol de 20 anys de resistència a les polítiques del partit popular. 20 anys de resistència que culminaven amb l’entrada de Compromís al Govern valencià. Vicepresidenta de la Generalitat i consellera d’igualtat i polítiques inclusives. Una conselleria que també ha fet molt de camí, però que necessita de la ciutadania en la tasca pedagògica que implica la lluita per la igualtat.
I ací és on entra el premi d’aquest any.
Aquest any atorguem el Premi Roure a una associació que justament centra la seua lluita en la defensa de l’equitat, contra la violència masclista i per la igualtat de drets de les dones. I ho fa des de Bocairent, però amb visió comarcal.
Vaig a contar-vos una anècdota personal de com vaig conèixer Més Que Dones: El curs 2011 m’ofereixen fer classes del mitjà de valencià a Bocairent, per a adults. Com que no tinc cotxe, ni carnet tampoc, li passe la responsabilitat a Rubén, la meua parella. Passen els mesos, i Rubén em conta converses que té amb algunes de les dones que van a classe, i finalment vaig un dia a conéixer-les, perquè d’aquelles converses era evident que amb aquelles dones tenia més que el valencià en comú.
Efectivament, així va ser. De fet, crec que va ser millor no fer jo les classes, perquè no sé jo si haguérem tingut temps per a dedicar-li al valencià.
Poc temps després, em diuen que algunes d’aquelles alumnes del mitjà estaven organitzant una parada d’informació a la fira medieval de Bocairent i necessitaven dites i refranys en què el centre fóra el masclisme. Per descomptat, els en vaig enviar tantes com vaig poder. I per descomptat, les vaig anar a visitar en la fira.
Un temps després d’allò, en setembre del 2013, una associació feminista de Bocairent realitza el Mural de la Vergonya. Un mural on anaven a visualitzar amb llaços violeta, les dones assassinades per la violència masclista. El Mural començava amb 39 llaços.
Em vaig interessar per aquella iniciativa, i quina va ser la meua sorpresa, quan em van dir que les responsables eren l’associació Més Que Dones, on estaven aquelles dones valentes que havia conegut dos anys abans.
I per si no fóra bastant amb la meua sorpresa, resulta que la samarreta de l’associació és morada i du el lema 3 voltes rebel. No vos dic quantes en tinc, perquè és de ser friqui total. La que duc hui és la de mudar.
I des de llavors, que els he continuat la pista, la feina i la lluita compartida, com no.
Al llarg de 2013 i 2014, dos anys de lluita de valent, ens trobem en la Fira de les Associacions, Més Que Dones i la Plataforma Prou. Més Que Dones dóna suport a la tancada al Martínez Valls i al Bonavista, on venen a presentar el documental Las maestras de la República. Uns mesos abans del Mural de la Vergonya, ja havien organitzat a Bocairent pel 8 de març activitats amb tallers i un sopar de germanor des d’on ja es començava a treballar la sororitat. Davant la intenció, per part de l’Ajuntament de Bocairent, de declarar les Danses de Bocairent com a Bé d’Interés Cultural Immaterial, Més Que Dones va moure una recollida de signatures per a la modernització de les danses de Sant Agustí, sumant-se així a una reivindicació que ja portava temps escoltant-se. Quan la tradició i el dret a la igualtat es contradiuen, és hora de canviar la tradició. Perquè la festa té nom de dona, i sense dona no hi ha festa.
El passat mes de juny, Més Que Dones organitza les primeres Jornades Feministes de les Comarques Centrals, titulades “Sororitat, Empoderament i Treball en Xarxa”. Les jornades van facilitar que es trobaren i es coneixeren associacions com Mariola Violeta, Aldea Violeta, les Merudes d’Ontinyent, el col·lectiu Dones Malva, les Xateba i l’associació Homes valencians per la igualtat. Al seu blog, articles que conviden a la reflexió, manifestos pel 25 de novembre i pel 8 de març, una ferma oposició a la llei gallardón contra l’avortament amb informació detallada tant de la llei com del per què a l’oposició, articles que responen a algun que altre retor amb la invitació de traure els rosaris dels nostres ovaris.
Com bé diuen al blog:
“Som la veritat silenciada entre mentides,
però avui ens plantem:
sabem fer i fem saber”.
Per tota aquesta digna lluita i perquè la continuen, el Premi Roure 2016 és per a l’associació Més Que Dones.
Sílvia Urenya
Portaveu de Compromís per Ontinyent