La primavera arriba a Europa per primera vegada. L’objectiu és fer front a l’Europa del capital, dels mercats; fer front al status quo de la política d’austeritat: la que vol que l’IVA torne a pujar (un impost que paguen igual rics i pobres) i que, alhora, vol que seguisquen baixant els salaris i, a més a més, demana una volta més de rosca en la reforma laboral per a suprimir els ‘privilegis’ dels treballadors d’aquest país (indemnitzacions per acomiadaments i altres). Amb l’arribada de la primavera europea, entra aire fresc a les institucions supranacionals de l’Europa dominada per la política que Alemanya vol, no per a ella sinó per als altres socis. Implantar una política de persones i per a les persones sembla no ser ja una quimera, vistos els resultats de les últimes eleccions europees.
Alguns podran dir que el partit més votat a la nostra població i a moltes del nostre voltant ha sigut el Partit Popular. Sort que no és un partit xenòfob (entesos aquests com els partits que deixen, per exemple, sense cobertura sanitària persones pel simple fet de no tindre papers, o que intenten imposar les seues idees expulsant dels parlaments democràtics tothom que es queixa de les actituds prepotents de les presidències, o que, per exemple, tendeixen a pensar que homes i dones no tenen les mateixes capacitats, o que, per exemple, pensen que els pobres són pobres per la seua actitud…) ni euroescèptic, com a la resta d’Europa, on han sorgit amb força aquests partits.
A dia de hui, les nostres famílies, els nostres veïns, amics, coneguts es troben en un percentatge molt elevat en una situació moltes vegades angoixant; i què fa respecte d’això el nostre govern? Seguir amb una política en direcció errònia. I el nostre govern autonòmic? Simplement no actua. I el nostre govern local? Almenys ho intenta, però amb manca de recursos. Li ha de fer molt poca gràcia a l’aturat sentir que els nostres governants celebren l’increment del PIB i assenyalen que eixa és la senda correcta. Senyors meus, el PIB com a indicador econòmic està molt bé, però com a indicador del benestar de les persones és molt dolent. El benestar de les persones depén en gran mesura de la distribució de la renda i de la xarxa de serveis públics, paràmetres més importants per a la majoria de la població que els indicadors econòmics que ens diuen en televisió.
Els nous partits que ens representaran a Europa han adquirit un compromís amb tots nosaltres; el representant de Compromís a Europa, Jordi Sebastià, complirà. De la resta què ‘Podemos’ esperar? M’acontentaria amb el fet que aplicaren la premissa fonamental que no hi ha més llibertat que la que es dóna a la resta, i que dins de l’esfera política els extrems acaben tocant-se. Per això se’n diu esfera.