Un any més ens trobem al Palau de la Vila des d’on, si parem l’orella, podem sentir el bategar de l’Ontinyent de sempre, del poble antic dins la ciutat nova, de la vila dins la ciutat moderna en aquest nucli entranyable sota l’ombra omnipresent del campanar.
Hui commemorem el nostre dia, 778 anys com a poble. El Dia dels valencians i valencianes.
El Dia del País Valencià.
Una commemoració amb una data significativa amb icones pròpies: Jaume I i la seua espasa, el centenar de la ploma, els furs, el penó de la conquesta, que amb orgull ostentem com a bandera oficial de la nostra ciutat. Símbols d’una data inequívoca: el naixement del poble valencià.
Aquesta és una Diada de reivindicació i de reafirmació d’un país que vol ser-ho amb tots els drets.
La situació actual del nostre país és la d’un territori al que han fet pobre amb un deute històric conseqüència d’un finançament injust.
El finançament que reclamem no és solament una demanda justa. És una demanda imprescindible. Una demanda justa per a poder atendre un País Valencià al servei de la majoria i no dels interessos d’una minoria. Una demanda imprescindible per a respondre a les necessitats bàsiques de la societat valenciana.
Ens mereixem un futur de benestar però per descomptat ens mereixem un present de benestar. Ens mereixem una sanitat que ens atenga quan més ho necessitem, amb professionals preparats que compten amb tot el necessari i infraestructures dignes. Perquè les malalties no entenen de llistes d’espera. Ens mereixem uns serveis socials que donen resposta a les persones que ho necessiten i que els ajuden a tombar els obstacles que la vida els posa. Ens mereixem una bona xarxa de transport públic que ens facilite la vida a la gent treballadora, als estudiants… que potencie el nostre turisme i ens acoste els uns als altres. Ens mereixem el corredor Mediterrani, que potencie la nostra economia. Una economia sostenible. Ens mereixem una bona educació pública, l’única que és igualitària, capaç de respectar les diferències des de l’equitat com una manera d’enriquiment personal. Perquè en la diferència està la riquesa de la nostra societat. Una escola lliure de dogmes, laica, de qualitat i en valencià que forme persones lliures, preparades per al que la vida els pose per davant.
En definitiva, ens mereixem un país de primera. Perquè no som més que ningú, però tampoc ningú és més que nosaltres.
Per tot això, el que sí que hem de fer totes i tots a una veu és reclamar un finançament just.
Hem sobreviscut a un govern que ens ha enganyat i que ens ha deixat la caixa tremolant.
Però vam alçar el cap i vam demostrar que som un poble treballador i honrat contra el que no poden res si està unit, alegre i combatiu. Tot un poble en moviment.
Des que Compromís vam arribar al govern valencià, la dreta més rància no ha deixat de jugar el paper de la por en la gent acusant-nos de radicals.
Com a filòloga, convide a qui ens acusa de radicals pensant que ens insulta a fer una visita al diccionari. Radical és un adjectiu relatiu o pertanyent a l’arrel. Que canvia del tot, de dalt a baix, una cosa.
Efectivament, som radicals, perquè hem vingut a canviar la política de dalt a baix.
Hem vingut a canviar una política de corrupció, de privilegis i de vergonya per una política per a les persones. Per a totes. Perquè qui governa no és amo i senyor de res, sinó que gestiona temporalment el que és de totes i tots. I eixa confiança no es pot trair.
A hores d’ara, hem deixat més que evident que el respecte a la diversitat i la igualtat, la serenitat ferma en els objectius i el benestar de les persones són la nostra prioritat.
Així és com estem superant els reptes que ens ha presentat una història difícil.
I ser i fer país és ser i fer poble.
I com a poble, és necessari treballar amb altura de mires, per l’Ontinyent del present i del futur, per una ciutat esportiva, educadora, sostenible, cultural, capdavantera… Però també cal mirar l’Ontinyent del passat i recordar les nostres arrels. Perquè qui oblida d’on ve, oblida qui és.
Per això, no podem ignorar que tenim història viva a la nostra ciutat que no podem deixar perdre, com el carrer Callarís i el carrer Trinitat amb els banys àrabs per descobrir, la muralla, les torres,el pont Vell, el Molí Descalç… Tenim un gran història i un gran bagatge cultural dignes de treballar des d’unes bones publicacions pròpies. Això també és ser i fer poble. Ser i fer país.
No vull acabar sense recordar que hui també és Sant Dionís, dia dels enamorats valencians. Un dia amb una història ben bonica que explica l’origen de la mocadorà amb els dolços de massapà, la piuleta i el tronador.
Ja per acabar, vull felicitar i donar l’enhorabona per la distinció als bombers del Parc d’Ontinyent, l’Assemblea Local de Creu Roja, El Rogle, Lligam, Francisco Ferrero i Miquel Gironés.
Des de diferents vessants, tots vosaltres teniu una cosa en comú: la passió pel que feu.
Com a ontinyentins i ontinyentines, eixa passió en la vostra tasca no fa més que sumar a la riquesa que som com a poble. Avui rebeu la distinció del 9 d’octubre, i com a valencians i valencianes, podeu estar-ne ben orgullosos. No tingueu cap dubte que nosaltres ho estem molt de vosaltres.
Enhorabona i per molts més anys de passió compartida.
Visca la terra, visca Ontinyent i visca el País Valencià!
Sílvia Urenya
Portaveu de Compromís per Ontinyent