Vivim temps convulsos i incerts. El panorama polític és més volàtil que mai, amb la irrupció de nous actors que fan canviar la percepció de l’electorat d’un dia a un altre. No obstant això, si en alguna cosa coincideix una part important de la població de cara a les pròximes eleccions municipals i autonòmiques del 24 de maig és en la necessitat imperiosa d’un canvi polític a la Generalitat i a molts ajuntaments.
Dit això, sols ens queda saber si la ciutadania apostarà per partits que poden donar continuïtat al govern del PP, com Ciudadanos, que manté una afinitat ideològica clara amb els de Fabra. De la mateixa manera, també ens falta saber si finalment el poble valencià apostarà per opcions polítiques que tenen la seua seu central a Madrid i tutelen les negociacions dels pactes per a traure rèdit polític de cara a les eleccions generals, o per contra decidirà donar el seu vot a un partit valencià que tinga com a prioritat la nostra terra.
En eixe sentit, el canvi que necessitem els valencians i les valencianes no és únicament de sigles, no és un simple recanvi. Nosaltres necessitem canviar profundament les prioritats de la Generalitat Valenciana per a situar les persones i les seues necessitats en el centre de l’acció política. Ocupar-nos dels més vulnerables per a no deixar ningú abandonat en el camí: les persones dependents que requereixen atenció, la gent que no té treball, els pensionistes, els malalts, els xiquets i joves que hem vist retallades les beques per a estudiar i ens és impossible trobar futur ací…
Una llarga llista de persones amb rostres que porten darrere històries humanes i que han estat oblidades, més encara menyspreades per uns governs indignes que han balafiat els nostres diners en la corrupció i els grans esdeveniments gaudits per uns pocs que s’ho podien permetre. Perquè la Fórmula 1 o l’America’s Cup són coses que tal volta ens poden fer feliços durant un dia, i no a tots, però segurament l’endemà hi haurà qui necessitarà anar al metge, portar els fills a l’escola o anar a ajudar els iaios perquè encara que ja no es poden valdre, no tenen cap ajuda a la dependència. És una qüestió de prioritats.
Totes eixes vides humanes, a les quals la política té l’obligació de donar una resposta urgent i eficaç, depenen en gran mesura de la Generalitat Valenciana. És esta institució la que té les competències en matèria d’educació, sanitat, serveis socials o promoció econòmica. Però hi ha un problema: a banda de la falta de rigor que han demostrat els governants del PP per a gastar els diners públics, els valencians i valencianes patim una injustícia enorme respecte a la resta de ciutadans de l’Estat. Som l’única autonomia de l’Estat espanyol que sent més pobra que la mitjana, paga per damunt. És a dir: som pobres i paguem com a rics.
Per què ens passa això? Què hem fet nosaltres per a meréixer un tracte tan injust?
Doncs bé, este no és un fet provocat per una única causa. Però una cosa sí que sembla bastant clara: el poble valencià no ha tingut mai el suficient pes polític per a fer-se respectar davant Madrid. Els diferents governs valencians, des de Lerma fins a Fabra, mai han tingut la capacitat d’influir políticament per a defensar els interessos i necessitats de les persones que habitem la nostra terra. Probablement, la seua militància en partits d’àmbit estatal ha impedit que la reivindicació d’un millor finançament que garantisca el benestar de les persones valencianes anara més enllà de ser una arma quan no coincidia el color polític a la Generalitat i al govern central. Eixe sucursalisme del bipartidisme centralista ha sigut el responsable del deute històric que té l’Estat amb el poble valencià. Segons la comissió d’experts nomenada per tots els partits a les Corts Valencianes, ascendeix a uns 14.000 milions d’euros corresponents a l’infrafinançament que patim i altres 9.000 milions en inversions públiques territorialitzades que ens correspondrien per número d’habitants i no s’han materialitzat.
Per tot això, crec que ha arribat l’hora de dir prou. Hem de passar de ser els primers en corrupció a començar a ser els primers en benestar i desenvolupament sostenible. És l’hora de valorar una opció política que té com a prioritat les persones i com a centre polític València. Una formació política que no abaixe el cap a l’hora de defensar els nostres interessos davant Madrid. A la Generalitat necessitem una presidenta i un govern que actue amb valentia, que no tinga hipoteques, que no depenga del dit de cap líder d’un partit centralista per a mantindre’s en el càrrec.
Arribats a este punt, ser partidaris de la justícia social, la democràcia real i la igualtat és impossible sense ser valencianistes. Des de Compromís ho diem ben clar: necessitem un concert econòmic responsable que ens permeta, amb una millor gestió dels recursos disponibles, ampliar el benestar de les persones que ho necessiten. En definitiva, fer política per la felicitat de tots els dies.
Nicolau Calabuig
Portaveu de Joves amb Compromís per Ontinyent