Fa pocs dies, un conegut em comentava que una de les coses que més agraïa era eixir de sa casa i poder passejar per un espai obert. Des que ho feia, havia vist augmentada considerablement la qualitat de vida del seu entorn. A l’espai que es referia és al nou passeig de Benarrai, en la partida de l’Almaig. Benarrai i la seua actual forma ha aconseguit una cosa molt senzilla: fer que les persones tinguen un espai on poder reconciliar, de forma tímida, la seua vida amb la naturalesa. Fins fa res, aquest espai era un cúmul de bancals que ningú tenia en compte i, tan sols amb una mirada sincera, s’ha convertit en un espai on la nostra ànima s’ha reconciliat amb la terra, i al mateix temps, ha originat un nou espai per a la nostra societat.
Aquesta trilogia “terra, ànima i societat” és la que l’escriptor SatishKumar ens convida a reprendre. Sino som capaços d’entendre que l’harmonia amb la natura ens proporciona uns nivells emocionals de benestar, no estem entenent res. De fet, moltes són les persones que d’una manera o d’altra estan entenent que l’ecologia és part indissoluble de la societat que estem formant. L’ecologia ens convida a comprendre que formem part d’un tot, la terra, i la manera de lligar-nos a ella és a partir de l’espiritualitat, que no es basa en dogmes ni doctrines, sinó en una relació oberta amb tot allò que ens envolta.
L’espiritualitat ens connecta amb tots els éssers que ens envolten i no sols hem de protegir la natura per qüestions pragmàtiques, sinó perquè formem part d’ella. Quan ho fem, passen aquestes coses, que descobrim que un passeig aporta a la nostra qualitat de vida molt més que un lloc artificial creat per l’home.
Fa dues setmanes,en un acte organitzat per l’associació Ànima, el teatre Echegaray s’omplia de gom a gom per a escoltar Josep Pamies, llaurador de professió i personalitat reconeguda en el coneixement i l’aplicació medicinal de les plantes.Que al teatre no cabera ni una agulla demostra l’interés de la societat pel benefici que aporta la medicina natural, les plantes, els productes de proximitat i ecològics. Demostra que la societat cada vegada és
més conscient que no podem girar l’esquena a un ecosistema, que si som capaços d’entendre, ens aporta enormes beneficis.
Fins ara, l’ecologia s’havia lligat a l’ecologisme activista, que tot i ser necessari, no és capaç de ser entés per tots. L’ecologisme intenta preservar el medi de forma pragmàtica, però l’ecologia és la que integra i relaciona tots els éssers vius dins d’un mateix sistema. I és aquest apartat el que necessita la política. I és la política la que necessita persones que siguen capaces de fer entendre que totes les accions preses en el nostre planeta, ciutat i vida han d’anar en aquesta línia.
Potser algú es pregunte com fer-ho, i Benarrai és sol un exemple, però podríem posar-ne més. El fet que s’haja reduït la despesa municipal en llum en 4 milions de quilovats, ha estalviat 600.000 euros i ha deixat d’emetre 2.600 tones de CO2 a l’atmosfera. La conseqüència és una millor qualitat de vida, l’eliminació de l’excés de llum i deixar d’emetre CO2, que genera escalfament global. A més a més, eixos diners s’han pogut invertir en la nostra societat.
El 3 de juliol de 2014, la Unió Europea publicava l’informe “El ràpid creixement de l’agricultura ecològica”que, a banda de demostrar com els agricultors més jóvens estan optant majoritàriament per aquesta forma de cultiu, destaca que el creixement és de 500.000 hectàrees anuals. No obstant això, tot i ser un sector que creix, encara queda lluny de ser el majoritari, però alguna cosa està canviant.
Informes d’aquest tipus demostren com el benestar de la nostra societat no pot estar deslligat de l’ecologia i, per tant, de la terra. Encara que no totes accions tenen les mateixes bases, trobem com en l’àmbit local també se n’estan duent a terme. Posem com a exemple els primers passos en la recuperació de l’horta o del cultiu tradicional de secà del Meló d’Or, un producte de proximitat, quasi ecològic i de primera qualitat. O també la iniciativa de finques particulars on es fa del cultiu, la recollida i la producció d’oli i vi, un reconeixement d’un producte únic i una experiència de contacte que naix de l’estima a la terra que es cultiva.
En la mateixa línia apuntava el reconegut arquitecte i expert en disseny urbà sostenible de la Unió Europea i del Govern d’Espanya José Fariña en la segona jornada de Ciutat Orgànica.Destacava en la seua ponència “Ciudad y territorio, retorno a la conciencia social” que les ciutats han de ser capaces de trobar l’equilibri ecològic i social si volen continuar sent llocs habitables.
Iniciatives cíviques, públiques o privades, són les que cada dia demostren cap a on ens dirigim i totes evidencien la necessitat d’interconnectar la terra, la nostra ànima i la nostra societat. Una llavor està creixent, encara que no ho parega, i tots hem de ser partícips d’aquest creixement. Estem en les primeres fases i la política necessita l’ecologia per a dur a terme aquest canvi, un canvi per al qual Compromís i les persones que formen el seu equip, està preparat.