Fa un temps, no molt llunyà, caminava una votant del Partit Popular pel carrer major de la meua ciutat amb pas lent i observador. Ella era, fins fa poc, un element denominat pels seus mateixos ideòlegs com productiu.
Ara, immersa en la voràgine de la desocupació, es considera víctima de la política de fa quatre anys. A la llunyania observa un grup nombrós de gent, gent de la seua ciutat, de la seua comarca, veïns inclús, amb una animada xarrada i actitud alegre.
Què ocorre? Potser no tenen problemes econòmics i socials? Sap que alguns d’ells porten fins i tot més temps que ella aturats, no obstant això, es respira un ambient d’optimisme.
En arrimar-se, s’adona del que passa: són d’eixos de Compromís, valencians rojos i verds. Els mira des d’una distància prudent, de manera poc dissimulada, indiscreta inclús. Estos xics i xiques ja no són pudorosos, es comporten tal com són, com pensen. Es queda un poc descol·locada, observant.
Quan pot, i per mera curiositat, entra en la sala on estan realitzant una espècie de conferència. Ningú li n’impedeix l’accés, i s’estranya. Encara amb dissimulació però amb mirada lenta, comença a escoltar el que una d’ells, a qui ha vist per televisió, diu. A poc a poc es troba embriagada per cada paraula, fins al punt de gaudir de cada centímetre del discurs. Comença a notar com a la seua pell, com a tot el seu ésser es calen unes idees que mai havia escoltat però que en el fons reconeix que té a dins amarrades i ocultes amb temor de ser descobertes. Comença a sentir una aroma dolça, una aroma d’èxit com mai havia experimentat abans. Allí s’adona del símil de la cadira: compromís se sosté per quatre potes que s’obrin per deixar entrar a qui vol formar-ne part.
Allí s’adona que cal prometre el que és possible, des del treball ben fet, a poc a poc, fins a arribar al resultat esperat. No prometre grans coses per a després no arribar-hi.
Acabat l’acte, sap que durant tota la seua vida de votant, ha sigut passiva i que ara amb Compromís pot ser com ella volia: activa.
La política de Compromís no és asexual: és d’ambdos sexes.
José Vicente Belda
Membre del Consell Econòmic i Social d’Ontinyent per Compromís