Dijous, 27 de novembre, Compromís va portar al ple de l’Ajuntament d’Ontinyent una moció amb motiu de la commemoració de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), a proposta de Castelló per la Llengua, en què es demana una única cosa, clara i contundent: que s’acomplisca la llei. Del resultat de votació, no en caben dubtes: a favor, EU, PSOE i Compromís. Abstenció: PP.
Les intervencions dels meus companys Pepe Pla i Joan Gilabert ho van deixar ben claret, igual que les intervencions de PSOE i EU, però no obstant això, necessite dir-hi la meua.
El portaveu del PP, el senyor Tortosa, va seguir a la perfecció la línia de tot bon membre del PP: donar números. Per un moment em va recordar el vicepresident Císcar en aquella roda de premsa que va fer el curs passat per justificar les eliminacions d’unitats escolars, que ni ell es creia les dades que aportava. No estem jugant al bingo, senyors. Quan es donen números, es donen amb referències i comparatives. Així, el senyor Tortosa parlava d’un augment de l’alumnat en valencià des del curs 1995/96 al 2011/12: Alacant, de 16.000 a 46.000; Castelló, de 15.000 a 55.000 i València, de 42.000 a 120.000. Llegint-ho així, qualsevol pot pensar que sí, evidentment, la presència del valencià ha crescut en l’educació. El senyor Tortosa oblida molt oportunament parlar de números totals: parlem de poc més de 700.000 estudiants en el curs 1995 i vora 800.000 en el curs 2011. Així, el curs 1998/99, el percentatge d’alumnat que estudiava en valencià representava un 16% sobre el total, el curs 2007/08, la mitjana era del 27% i en 2014 és del 29%. En trenta-un anys transcorreguts des de l’aprovació de la LUEV, només tres de cada deu alumnes estudien en valencià. I pensarà algú ‘això serà perquè no hi ha demanda…’. I tant que n’hi ha. El curs passat van ser dotze mil alumnes els qui no van poder estudiar en valencià justament pel contrari: per falta d’oferta.
Amb la LOMCE, a més, es redueixen notablement les hores lectives en valencià. En les línies en castellà serà cada centre qui decidirà quina assignatura imparteix en valencià, o si no n’imparteix cap. En les zones de predomini lingüístic castellà, a sobre, compten amb l’exempció lingüística (els pares i mares poden decidir que el seu fill o filla no estudie valencià).
Segons dades de l’STEPV, en accedir al sistema, quatre de cada deu alumnes trien programes en valencià; en passar a primària, només podran fer-ho tres, que es convertiran en dos en arribar a l’ESO. En quedarà només un en batxillerat, que desapareixerà finalment si tria cicles formatius. A aquest desnivell de l’educació en valencià a mesura que els alumnes pugen d’etapa escolar s’ha de sumar el desnivell que hi ha a nivell de País: com més al sud, menys valencià. En aquest punt és indiscutible el paper de l’exempció.
Tot açò, a més, enmig d’unes retallades brutals de professorat, beques de menjador, llibres i transport, eliminació de línies… concretament, línies de l’educació pública i en valencià. Ací a Ontinyent, recordem, es van eliminar quatre unitats el curs passat. Les quatre, de l’educació pública. Les quatre, en valencià. Curiosament, hi ha una escandalosa pujada del pressupost de les escoles concertades, pagades entre tots i on no hi ha línies en valencià.
El senyor Tortosa va justificar l’abstenció del PP ontinyentí a la moció per dos motius: un, perquè ataca a la Generalitat Valenciana, i dos, perquè aquest tipus de mocions només serveixen per a separar, quan la llengua ens ha d’unir.
Senyor Tortosa:
Primer que res, evidentment que se senten atacats. Com no! Qui és el responsable els últims anys de la situació de la nostra llengua al sistema educatiu? Amb aquesta majoria absoluta de què han gaudit els últims anys, són els únics responsables de la gestió educativa!
I, segon, no tinga la poca vergonya d’acusar ningú d’emprar la llengua per a separar quan és justament el seu partit qui sempre l’ha utilitzada únicament amb eixa finalitat. No siga cínic, per favor. Vosté té un president que no sap parlar valencià i una consellera d’Educació que demana perdó per emprar-lo. I s’atreveix a dir que una moció en què es demana que s’acomplisca la llei ens separa? Ací els únics que separen als valencians són vostés amb la seua política de privatitzacions, d’atacs contra el sistema públic, de retallades en serveis socials, d’invents de noves lleis sense cap trellat… Amb quina cara ens diu que el seu partit defensa el valencià quan ha eliminat tots els mitjans de comunicació en la nostra llengua? I encara s’atreveix a dir que ‘cal ser coherent entre què es diu i què es fa’? Doncs haver votat en contra!
És curiós com canvia una frase depenent de qui la diu… vosté va parlar ahir del ‘futur que tots volem i que tots ens mereixem’. Si tinc una cosa clara és que ni tots volem el mateix futur que volen vostés, ni tots ens mereixem el mateix.
Sílvia Ureña
Secretària d’organització de Compromís per Ontinyent