Des de l’estiu de l’any passat, la Comissió Europea està negociant amb l’administració dels EUA i el lobby empresarial l’Acord Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversió (TTIP), d’amagat de la ciutadania. Hi ha un tractat similar, preparat per a ser ratificat prompte, entre la UE i el Canadà, l’Acord Econòmic i Comercial Global (CETA). Un dels objectius del TTIP i del CETA és abolir els principals obstacles existents per a augmentar els beneficis empresarials. Si, com estava previst, el TTIP es signa el 2015, posarà en perill drets democràtics essencials com les normes, reglaments i estàndards sobre la seguretat dels productes alimentaris i de consum, protecció del medi ambient i gestió de productes químics tòxics, serveis financers i regulació bancària, regulació sobirana dels serveis, termes de patents farmacèutiques, drets laborals i democràtics i més àrees de política pública.
El CETA i el TTIP també contindran l’anomenada ‘solució de controvèrsies entre inversors i Estats’ (ISDS) que atorga a les empreses estrangeres el dret de portar als tribunals privats de corporacions els casos que consideren que redueixen el valor de les seues inversions, desafiant directament les polítiques i accions dels governs.
Els EUA pretenen que les empreses puguen denunciar els estats si aproven una llei que perjudique l’activitat empresarial vigent anteriorment. Això significaria donar un nou dret i poder a les multinacionals nord-americanes per a denunciar davant un tribunal comercial transatlàntic de nova creació qualsevol llei o decisió judicial de caràcter social, ambiental o sanitari. Aquest instrument anul·la el sistema judicial en l’àrea econòmica i només privilegia els interessos de corporacions i mercats financers així com la globalització neoliberal.
Aquest tractat implicarà perjudicis greus a les empreses locals que hauran de competir en desavantatge amb les multinacionals nord-americanes. Però hi ha un altre aspecte que pot implicar-ne també als governs locals, autonòmics i estatals, car una altra de les demandes claus de les patronals en totes les negociacions comercials ha sigut garantir que la compra pública (contractes de governs locals, autonòmics, estatals) siga oberta a la competició global, contràriament als recents programes econòmics del govern espanyol que pretenien afavorir contractes amb xicotetes empreses locals enfront de les empreses multinacionals com una via de donar suport a les economies locals per a recuperar-se de la crisi financera, posant en risc els criteris de suport a la compra local o els avanços que es puguen realitzar en matèria de clàusula social o compra ètica.
Per tot açò, cal manifestar el rebuig a l’esmentat tractat de Lliure Comerç entre els EUA i la Unió Europea i a l’opacitat en la seua negociació, així com instar la Comissió Europea que cesse les negociacions i que opte per un procés més transparent, exigint la celebració de referèndums en tots els països on les respectives constitucions prevegen aquesta disposició.