El dictamen jurídic recorda que eixes “omissions essencials” també són causa de nul·litat de l’acord municipal.
La conselleria ja ha informat que el plenari no era competent per a canviar de recreatiu-esportiu a sanitari l’ús de la parcel·la
Per a fer possible que el terrenys del Pla de Sant Vicent acolliren el nou hospital, Filiberto Tortosa, en la seua etapa de regidor d’Urbanisme, va ometre tràmits i informes “essencials”. Segons recorda el dictamen jurídic que hui es porta a ple, la ubicació d’un hospital comarcal, com que “pot generar trànsit intens” i té “repercussions mediambientals i paisatgístiques”, requereix de “l’adequada coordinació entre les diferents administracions competents”. I, per tant, Filiberto Tortosa va ometre fins a set tràmits i informes “essencials” que “constitueixen una causa més de nul·litat”, a sumar a la de manca de competència del plenari, com ha deixat escrit la Conselleria d’Infrastructures en els seu informe del passat 1 d’agost.
A l’informe jurídic s’insisteix que Filiberto Tortosa, com a regidor d’Urbanisme, abans de decidir que el futur hospital s’ubicara a una parcel·la prop de la depuradora, deuria d’haver demanat una “avaluació ambiental estratègica” i un “estudi de paisatge”. Tortosa també va obviar l’informe de l’administació competent en matèria de carreteres, un estudi de tràfic i mobilitat, així com un estudi acústic, atès que un hospital és “susceptible de generar tràfic intens” i té vocació de servici “als residents de la comarca”. Igualment, continua l’informe, la legislació estableix que és necessari per aprovar aquestes infrastructures demanar un estudi de paisatge, un informe de sostenibilitat econòmica que valore l’impacte de la infrastructura, així com un informe de la Conselleria d’Educació, en passar l’ús de la parcel·la de recreatiu-esportiu a sanitari.
Totes aquestes irregularitats s’han detectat després que el Govern d’Ontinyent s’haja posat a revisar el conveni amb Regebe per a la cessió del terrenys on anava a construir-se l’hospital. La nul·litat de ple dret del canvi d’ús dels terrenys suposaria l’anul·lació de tots els actes administratius posteriors, entre ells, el conveni esmentat que justificava la sol·licitud per part de l’empresa REGEBE de fins a 38 milions d’euros per l’expropiació de les parcel·les.