Es ratificem en el recurs que advertia de “nombroses justificacions i errades” a la taxa.
Un decret de Diputació explica que el Consorci sols pot establir una taxa als seus membres, entre els quals Ontinyent no ha estat mai.
El regidor de Sostenibilitat, Fran Quesada, de COMPROMIS, recordava que el Consorci sols pot establir una taxa als seus membres “i Ontinyent no ho és ni ho ha sigut mai”.
L’Ajuntament d’Ontinyent ha interposat un recurs contenciòs-administratiu davant la Sala del Tribunal Superior de Justícia de València (TSJ), contra l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa del consorci de residus i l’aprovació del padró fiscal de la mateixa. Amb aquest recurs es materialitza l’acord plenari unànim del 13 de desembre, al qual es presentava un informe tècnic que, entre altres coses, advertia d’un “enriquiment il·lícit” per part del Consorci creat a instància de la Conselleria de Medi Ambient, Territori i Habitatge, concloent que la quota tributària “és incorrecta” i el càlcul de les tarifes “presenta nombroses injustificacions i diversos errors”.
Segons s’exposa a l’informe, a l’Article 9.3 de l’ordenança fiscal reguladora de la taxa, en el càlcul de les tarifes, s’aplica una doble repercussió, cobrant-se més del 100% dels costos reals, “amb la qual cosa s’està produint un enriquiment il·lícit per part del Consorci”, segons consta al document. Al mateix document s’exposa que “s’han d’eliminar de la quota tots els costos referents a transferència i transport de residus”, i, en la part de la taxa corresponent al servei d’ecoparcs, s’exposa que “el major error és que s’obvia que l’ecoparc d’Ontinyent és actualment de propietat municipal. Tant el terreny com la instal·lació són propietat de l’Ajuntament, i en cap apartat apareix el cost que li suposaria al Consorci l’adquisició de la instal·lació municipal o la construcció d’un altre”.
Cal recordar que si be el consorci desestimava la reclamació i el recurs, la Diputació de València, per decret del diputat delegat de Gestió Tributaria decidia no passar al cobrament les liquidacions del 2012 de la taxa de la que s’interposa recurs. El mateix decret de la Diputació, manifesta entre altres extrems que les Administracions “no poden percebre l’import de les taxes quan no es presta el servei”, i que si ja s’ha cobrat una taxa per l’ajuntament els ciutadans “no poden patir les conseqüències d’un conflicte de competències”.
El regidor de Sostenibilitat, Fran Quesada, recordava que el Consorci sols pot establir una taxa als seus membres “i Ontinyent no ho és ni ho ha sigut mai”, explicant que ara tindrà que ser la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justifica de València la que resolga aquest conflicte. “No es tracta d’altra cosa que de donar viabilitat ambiental i econòmica a la gestió dels nostres residus”, manifestava Fran Quesada, qui afegia que “és necessari que la Generalitat entenga que l’aposta de la Vall d’Albaida de gestionar els seus propis residus no es el problema, es part de la solució”, concloïa.
L’Alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, manifestava què “és important que en un tema que ens afecta a tots estigam més units que mai dient no a un Consorci que suposa un model de tractament dels residus que no compartim i un encariment respecte del Pla de Minimització, ja que se’ns vol fer pagar el doble pel mateix servei”, assenyalava. El primer edil avançava que l’Ajuntament “seguirà fent tot allò que puga a nivell judicial, polític o social”.