Des de el col·lectiu jove de la capital de la Vall d’Albaida, i coincidint amb el que diuen fins i tot els rectors de les universitats espanyoles manifesten la seua preocupació per les recents declaracions del Ministre d’ Educació, Cultura i Esport, sobre el Sistema Universitari públic espanyol i el valencià.
Segons Robert Penadés “El anàlisi de les dades disponibles, contrastats per diferents organismes nacionals i internacionals, no permet compartir moltes de les afirmacions, ni el diagnòstic, que s’ha fet del Sistema Universitari públic espanyol en general i menys encara del de el País valencià”.
Efectivament, a Espanya existeix un clar desajust entre recursos públics emprats i resultats obtinguts en docència, investigació i transferència del coneixement. No obstan, els resultats són proporcionalment molt superiors al esforç públic realitzat.
El 79% dels estudiants que inicien els seus estudis, finalitzen amb un títol universitari, sent la mitjana en l’OCDE del 70%. A més, en els darrers anys, s’ha produït una clara millora del rendiment acadèmic, arrel de la integració a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), malgrat haver realitzat la adaptació amb un esforç inversor clarament inferior al d’altres països.
En una situació de mercat millor que l’actual, el nivell de formació dels universitaris de l’Estat espanyol ha demostrat clarament la seua adequació. No sembla, doncs, correcte relacionar la preparació dels estudiants i la eficàcia de la Universitat pública amb la falta d’ocupació, especialment entre els joves.
En aquest sentit, la preparació acadèmica dels nostres estudiants és, en termes generals, segons el CRUE clarament satisfactòria. El que les universitats necessiten actualment és estabilitat normativa i una financiació pública d’acord amb les capacitats i necessitats del país. Per tant, és imprescindible un compromís conjunt entre les administracions públiques i les universitats. Les universitats públiques han d’estar sempre al servei de la societat, disposades a continuar treballant en la adequació del sistema a les necessitats del nostre país, especialment en aquests moments de crisis.
Afegia: “No ens val doncs totes aquestes excuses que no són més justificacions per a promocionar la Universitat privada en detriment de la pública i convertir l’ensenyament superior un luxe només per a rics.”
Està clar que totes aquestes actuacions responen a un ideari ideològic que afavoreix el nacionalisme espanyol excloent i l’ensenyança catòlica i conservadora i només per a gent que puga pagar-la, que ens recorda a règims del passat de la història contemporània d’Espanya que no volem recuperar.
Concloïa dient : “Volem igualtat d’accés per a tots els joves a la Universitat i que l’educació seguisca sent com fins ara, pública de qualitat i en valencià!!”