Una realitat silenciada durant els 40 anys de dictadura.
Durant els primers anys de l’anomenada transició, la memòria històrica i la veritat dels fets de la Guerra Civil i la representació subsegüent, que havien estat sistemàticament negades pel franquisme, van ser també silenciades.
Ni que només fora per aprendre la lliçó d’allò que mai més no hauria de tornar a passar, hauríem de fer l’acte de justícia històrica de recordar i, si cal, homenatjar, aquells que van lluitar i donar la vida per defensar les llibertats des d’un sistema democràticament constituït i els que van ser víctimes de l’odi desfermat per la repressió i que malgrat el temps transcorregut, ho continuen sent.
No podem permetre que quede en l’oblit el paper que van jugar en la nostra societat els càrrecs públics de la República , en l’avanç de transformació de la nostra societat, en defensa de les llibertats individuals , col.lectives i per la justícia social. Tampoc podem permetre que queden en l’oblit les més de 30.000 persones afusellades a Espanya en les foses del silenci. El 9 de desembre de 1931, les Corts Republicanes van promulgar la Constitució més avançada del seu temps, al primer article es definia l’Estat Espanyol com: “ Una República democràtica de treballadors de tota classe, que s’organitza en regim de llibertat i de justícia”. La segona República va aixecar l’ànim del poble amb un programa alternatiu a la vella Espanya cacic de la Restauració, amb un programa de canvi social basat en la reforma agrària i el protagonisme del moviment obrer, la separació d’Església i Estat, el control democràtic dels cossos armats, una ambiciosa feina educativa i cultural i una resposta política a la pluralitat nacional de l’Estat Espanyol, amb el reconeixement dels Estatuts d’autonomia de Catalunya, Euskadi i Galícia. Entre els principals avanços , la República va obrir la porta a la participació política de les dones, que van conquerir el dret a vot, el matrimoni civil i el dret al divorci. La conquesta de llibertats proclamades per la República fou traïda pel cop d’estat del 18 de juliol del 1936. Les pràctiques obstruccionistes fetes per uns governs o d’altres de la transició fins a l’actualitat, posen de manifest l’extrema debilitat de la cultura democràtica, i la manca de mesures fetes per tal de revisar i anul·lar els processos vergonyants que van conduir a l’ execució de milers de ciutadans durant la dictadura.