La ciutat compta amb 7 refugis d’obra pública amb capacitat per a més de 6.000 persones
Josep Francés plantejarà al plenari l’inici dels tràmits per declarar-los com a Bé d’Interès Cultural, consideració que permetria optar a subvencions
El grup municipal de Compromís a l’Ajuntament d’Ontinyent ha presentat una proposta al proper plenari per la qual es planteja realitzar una catalogació actualitzada completa dels refugis antiaeris d’Ontinyent, per poder avaluar el seu estat de conservació actual amb l’objectiu de poder donar-los un ús museístic, didàctic i cultural, així com iniciar els tràmits per declarar-los com a Bé d’Interès Cultural.
Tal com explica el portaveu de Compromís, Josep Francés, “la manca d’una catalogació i d’una declaració institucional del valor d’aquesta arquitectura ha determinat el fet que, durant anys, les diferents obres de construcció, hagen fet desaparèixer alguns dels refugis públics més importants”. Segons els estudis de que es disposa, haurien existit vuit refugis o búnquers públics i, alguns d’ells s’ubicaven dins de les fàbriques més destacades del poble com el de Paduana, la fàbrica de J.Torró (310 m2 i capacitat per a 900 persones) o la de J.Galiano, així com el dels carrers de la Muralla i la Trinitat, dins de la fàbrica Tortosa i Delgado (200 m2 i 610 persones). Algun d’ells, com el Regall (145 m2 i 577 persones) al que encara es pot accedir en la actualitat sense problemes o el de Pi i Margall, seria d’una grandària considerable (més de 1000m i capacitat per a 3.200 persones) i es trobarien en un estat de conservació acceptable.
El portaveu de Compromís recorda que segons la Llei del Patrimoni Cultural Valencià, els refugis, en la seua condició d’arquitectura militar amb valor històric haurien de ser protegits per les administracions, i també que Consell Valencià de Cultura insta des de fa anys a les diferents institucions públiques a la conservació i recuperació del patrimoni històric de la Guerra Civil. “Mentre a Ontinyent no s’ha avançat res en aquest sentit, ciutats com Barcelona, Almeria, Cartagena, Alacant o Gandia sí que han sabut donar-los un ús turístic, didàctic i cultural”, apunta Francés, qui planteja que podria fer la ruta dels refugis com a itinerari didàctic: Els objectius didàctics i educatius serien, per un costat, el desenvolupament la cultura de la pau, i per l’altre la introducció de temes vinculats a la història recent d’Ontinyent: Segona República, Guerra Civil, Franquisme i Transició.
Josep Francés destaca que la coalició defensa la necessitat de posar en valor estos patrimonis, coincidint amb les reivindicacions de les entitats que treballen per la memòria històrica: “Posant en valor aquests refugis, amb una inversió mínima ja que només es tractaria de condicionar-los, Ontinyent dispararia el seu atractiu com a punt de referència dels amants de la història”, assenyala.