“Com a administració més propera a la ciutadania, els ajuntaments tenim l’obligació moral de fer tot el possible pels nostres veïns i veïnes” Sílvia Urenya, regidora portaveu de Compromís a l’Ajuntament d’Ontinyent

El passat dijous el ple de l’Ajuntament d’Ontinyent es va sumar per unanimitat al Pacte Contra la Violència de Gènere i Masclista.

Sílvia Urenya, portaveu de Compromís per Ontinyent va indicar que com bé diu el manifest, des que hi ha dades oficials (és a dir, que la quantitat és molt major) a l’Estat espanyol han sigut assassinades més dones i els seus fills i filles que víctimes hi va haver del terrorisme d’ETA en tota la seua història.

Són dades absolutament alarmants que han passat a ser el nostre pa de cada dia. Sembla que estem immunitzats.

Les campanyes de conscienciació són molt necessàries, jo diria que indispensables actualment. Però no poden quedar aïllades ni ser puntuals en dates concretes.

És indispensable explicar als xiquets i xiquetes qui fou Rosa Parks i Clara Campoamor. Però no pot quedar en una explicació aïllada al voltant del 25 de novembre o del 8 de març.

Hem de deixar de lligar les dones que han destacat en la història a reivindicacions contra la violència de gènere o lligar-les exclusivament al Dia de la Dona.

Totes aquestes dones van lluitar per millorar la societat oposant-se a la submissió de la dona. Si no lliguem la seua lluita a la lluita per millorar la societat, podem caure en l’error de transmetre que la lluita feminista i la lluita contra la violència de gènere és sols cosa de dones.

Cal que les campanyes de conscienciació siguen un suport i no una base. Un suport a una sèrie d’accions que es desenvolupen de manera transversal i continuada. Perquè el problema el té tota la societat i cal que siga tota la societat qui el resolga. Només així, podrem aturar el comptador de dones assassinades.

Per això, i tenint en compte que avui també ens sumem al Manifest pel Dia de la Ciutat Educadora, aprofite aquest moment per a animar a la regidoria d’Educació a què no deixe de promoure activitats a les escoles d’Infantil i de Primària, que siguen la base de les campanyes de conscienciació.

Perquè per a què hi haja conscienciació, cal que hi haja predisposició. I eixa predisposició, malauradament, no podem esperar que la incite ni la LOMQE ni cap llei educativa que promoga l’actual govern de l’estat espanyol.

Com a administració més propera a la ciutadania, els ajuntaments tenim l’obligació moral de fer tot el possible pels nostres veïns i veïnes. És per això que anime la regidoria d’Educació a fer tot el que estiga de la seua mà per ajudar els professionals de l’educació d’Ontinyent a aportar a les seues classes una visió feminista: des d’activitats de foment de la lectura que se centren en llenguatge igualitari i històries de dones que han tingut un paper destacat en algun àmbit (en tenim en tots els àmbits), eixides relacionades amb la potenciació de la igualtat, tallers que promoguen la no discriminació en el joc (ara és l’època perfecta amb la publicitat de joguets per a Nadal)… no pose en dubte en cap moment que es faça el que es pot. Simplement anime a que així siga.

Que l’equip de govern no tinga cap dubte que en aquest aspecte ens tindran de manera incondicional al seu costat.

Si volem canviar de veritat la nostra societat, l’educació és la base perquè la igualtat siga un eix transversal de totes les polítiques.