De què viurem a Ontinyent en el segle XXI? | Nicolau Calabuig

Sovint pense que tot ens podria anar millor si, a més d’atendre les urgències del dia a dia, els nostres governants pogueren reflexionar sobre el model de desenvolupament que volem per a la nostra societat des d’una perspectiva integral, que abordara els reptes del futur a partir de les necessitats actuals en matèria econòmica, social i ambiental. Des del meu humil punt de vista, estes tres qüestions són fonamentals per donar resposta a la que podríem considerar gran pregunta per a la nostra qualitat de vida com a ciutadans i ciutadanes d’Ontinyent: de què viurem a Ontinyent en el segle XXI?

En eixe sentit, fa a penes un mes, la premsa local es feia ressò d’una notícia certament preocupant per a la gent que volem construir els nostres projectes de vida en esta ciutat: la xifra de persones sense treball triplicava la mitjana autonòmica al mes d’agost, amb més de 3.000 ontinyentines i ontinyentins que es troben en situació d’atur laboral. A més, la xifra encara esdevé més trista si entrem a analitzar les dades que amaga al darrere: a tall d’exemple, a la capital de la Vall d’Albaida hi ha un elevat grau de feminització de l’atur. És a dir, hi ha moltes més dones sense faena que no homes. Mentre que hi ha un 38’6% d’homes volen treballar i no poden, un 61’4% de dones pateixen la desocupació, segons dades del Servei Valencià d’Ocupació (abans anomenat Servef, ara Labora).

De la mateixa manera, les persones menys formades són les més castigades per la desocupació, tot i que també hi ha un elevat número de gent amb estudis universitaris o de formació professional que no disposa d’un lloc de treball en l’actualitat. A això, cal afegir la pèrdua progressiva de població que patim des de l’esclat de la crisi econòmica del 2008, quan ens trobàvem per damunt dels 38.000 habitants, mentre que hui en dia som 35.342 les persones residents a la nostra ciutat.

Alhora, la pèrdua de població causada per l’augment de l’emigració de gent jove a altres poblacions i la merma en la immigració, s’uneix a l’envelliment de la població fruit de l’increment de l’esperança de vida junt amb una baixa taxa de fecunditat, que fa que vora 10.000 persones seran prompte considerades majors, segons dades recollides al projecte de Pla Estratègic de Ciutat.

Arribats a este punt, algú podria pensar que el panorama no és massa esperançador. Tot i això, val a dir que Ontinyent té unes característiques adequades per poder tirar endavant i mirar al futur amb optimisme, sempre que el treball dels sectors productius vaja acompanyat d’un entorn institucional disposat al diàleg polític i social per tal d’assolir una bona planificació favorable al foment de l’activitat econòmica des d’una ferma responsabilitat amb la cohesió social i el respecte mediambiental.

Així doncs, Ontinyent compta amb diverses fortaleses rellevants per al seu desenvolupament local: d’una banda, més de 345 empreses en el sector industrial, de les quals unes 164 pertanyen al sector del tèxtil-confecció, amb una cultura emprenedora arrelada al territori i una vocació d’innovació molt important en l’actualitat, amb possibilitats contrastades de competir globalment incrementant-ne la qualitat. Així ho acredita l’encontre d’Euratex celebrat la setmana passada a la nostra ciutat, en què centenars d’empresaris de desenes de països debatien sobre les necessitats de la indústria del nostre temps. Un sector clau on el diàleg entre els agents socials ha de tindre la capacitat de garantir drets des d’una perspectiva socialment responsable. D’altra banda, una estructura empresarial bastant terciaritzada, amb més de 600 empreses dedicades al comerç menor, a més de comptar amb sòl industrial disponible i, actualment, importants inversions de la Conselleria d’Economia Sostenible per tal de millorar les condicions de les àrees industrials. Malgrat tot, cal seguir perseverant en la promoció econòmica. Seria bo que l’Administració local posara tots els mitjans necessaris per impulsar de manera més decidida l’economia productiva, amb el clar objectiu de revertir l’atur i generar més prosperitat i cohesió social per incrementar la qualitat de vida de totes les persones.

En resum, és imprescindible estudiar la possibilitat d’agilitzar els tràmits per a la implantació de noves activitats que generen llocs de treball a la ciutat, així com planificar el futur de manera adequada per seguir diversificant l’economia local. L’elevat número d’empreses, treballadores i treballadors amb una important experiència acumulada, unit a la capacitat innovadora que poden desenvolupar amb l’ajuda del Campus universitari i les Administracions Públiques, és una garantia per tal d’aconseguir recuperar el caràcter de sector tractor de l’economia local que la indústria mai deuria haver perdut.

Finalment, la pèrdua de població que pateix la ciutat es podria veure frenada mitjançant un pla de desenvolupament local seriós, creïble, realista i participat, tant des de la perspectiva dels actors polítics com del teixit social, que dotara d’unes perspectives de futur estable i de qualitat a les generacions més joves perquè no hagen d’abandonar la ciutat en busca d’un futur millor. Perquè ens mereixem poder construir els nostres projectes de vida a la nostra ciutat.

Nico Calabuig i Serna

Portaveu comarcal de Compromís

Arxivat en: Economia i Ocupació, Opinió

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *