23 anys de Premis Roure Valencià | Sílvia Urenya

L’actriu Maria Juan i l’Assemblea Feminista Les Merudes han sigut guardonades als XXIII Premis Roure Valencià que lliura Compromís per Ontinyent

Parlament de Sílvia Urenya, portaveu de Compromís per Ontinyent a l’acte de lliurament dels guardons de 2018:

 

23 anys de Premis Roure Valencià | Sílvia Urenya

Alguns dels nostres militants més joves ni havien nascut quan van començar a atorgar-se estos premis, i tenim la sort que els més majors els han viscut tots i els ho poden contar. Jo estic enmig, així que em considere una afortunada de passar el llegat.

Abans de començar, m’agradaria agrair que hui ens acompanyen companys i companyes que són càrrecs institucionals en diferents administracions:

Jesús Pla, alcalde d’Agullent

David González, alcalde d’Oliva

Teresa Garcia, diputada a les Corts

Carles Mulet, senador

Ferran Puchades, secretari autonòmic de Justícia

Fran Quesada, secretari autonòmic de Medi Ambient

Rafa Climent, conseller d’Economia

I, per descomptat, a totes i tots vosaltres que un any més ens acompanyeu, fidels a la cita.

Gràcies i benvinguts als Premis Roure 2018.

Diuen d’ella que és monologuista, show-woman, tot terreny, humorista, pallassa, actriu… comunicadora.

A nosaltres ens sobren adjectius. Perquè per a nosaltres és Maria. La d’Ontinyent. La que du el nom de la nostra ciutat on va de la millor manera possible: amb humor. Maria, autèntica, la que ens fa riure de nosaltres mateixa i amb tota la raó del món.

Maria va estudiar Art Dramàtic a València. Va començar actuant a cafés amb dos amigues però prompte va decidir tirar endavant ella sola, cosa que considere que diu molt d’ella, perquè hi cal molta valentia. Ara que… tampoc és d’estranyar perquè, segons em diuen, és una cabota que quan se li posa una cosa entre cella i cella no hi ha qui li ho lleve del cap.

Volia dir que no para des de l’any 2009-2010 més o menys, però crec que sa mare ens diria que això no és de veres. Que Maria no para des del dia que la va parir.

Diuen, conten… que quan era xicoteta el metge la va haver de punxar als genolls. I direu… els crits s’escoltarien més enllà del campanar… doncs no, a la nostra Maria li pegava per riure. Ja apuntava maneres, ja.

Es va iniciar en un espectacle de Circuit Café Teatre fins que un crack com Carles Alberola la contracta en Albena Teatre. Al teatre l’hem poguda veure en El Club de la Comedia / Emprenyada / Mare meua! / Treinta y… ¿cuántos? / Un entre tants. Estellés a les escoles / Indignada Pérez Cabaret Show / Mariua… el musical / Una habitación propia / El amor jode… pero no mata / Zaping / Noches Locas de Cabaret, mentiras y pecados  i Sense penes ni glòries. Algunes d’estes obres les ha portat ací a l’Echegaray, a casa seua, on també l’hem poguda veure en presentacions com la Mostra de Cinema i amb Eugeni Alemany les dos últimes pasqües, amb l’espectacle No estem bé dins el Festival Fes la Mona.

A la tele l’hem vista en dos gales de cap d’any a TVE, Ontinyent es va mobilitzar via whatsapp per a veure-la, col·laboradora en En el aire, amb Buenafuente, en Sopa de Gansos Instant / No es un sábado cualquiera i en les sèries Archibald in Valencia / Convergentes i Crematorio.

Ara està immersa en l’espectacle Pepita i Mariua, i és la presentadora de Comediants, la versió valenciana de El Club de la Comedia, a més de ser col·laboradora en Liarla Parda, de La Sexta. En passar estiu, la veurem en un programa sobre malnoms i en una meravella de sèrie en À Punt en què està en ple rodatge i de la qual no sé què puc contar així que vos conte ella si vol.

El que sí que vos contaré és una anècdota personal que tinc de Maria.

Sempre he sentit molt pròximes a Almu i a Maria perquè les nostres mares són amigues «de tota la vida», i tinc records d’elles de xicotetes, com fotografies.

L’anècdota que vos volia contar és ja de més jovenetes. Estaven fent obres de rehabilitació a la Facultat de Filologia i als friquis de Catalana ens enviaren a l’aulari V, a compartir aules amb els friquis de Comunicació Audiovisual. Supose que coneixeu els piques entre carreres que hi ha a València, almenys quan jo estudiava. Doncs es veu que van dir, «au, poseu-los a estos junts a veure si rebenten».

Jo anava a classes de guió i un dia, a l’eixir de classe, allà al corredor hi havia una xica morena de cul gravant alguna cosa amb un company càmera. Jo, que no sóc exagerada ni res, eixia comentant la classe de guió flipada i es veu que vaig pillar a aquella morena en mal moment. I ella, que tampoc no és gens escandalosa es va girar vinga el crit: ―Xe, feu el favor! Un respecte!

Quan em vaig girar, me la vaig quedar mirant… a mi esta de què em sona? Redéu, si és Maria, la filla de Conchin!

En aquell moment, em vaig quedar tan parada que no vaig anar ni a saludar-la, però vaig pensar: ―Collons, quin caràcter. Esta arribarà lluny.

I ací la tenim, triomfant allà on va. Portant per tot arreu el nom d’Ontinyent i de la terreta. Cagant-se sempre que pot amb la hipocresia purissimera, però des del respecte. Amb eixe caràcter tan seu.

Però la qüestió és que fa una de les coses més meravelloses que es poden fer, que és fer-nos riure. Perquè no estem per a bromes últimament… però per a riure estem bones a tota hora. Per tot això, gràcies, Maria.

Vull agrair-li també que haja trobat un espai a l’agenda per a vindre entre el rodatge de la sèrie i el bolo que té ara després a Castelló de Rugat.

Maria, et desitge tota classe d’èxits. A més, els teus èxits seran també un poquet de tots nosaltres, de tots els qui hem vist com has crescut professionalment i hem compartit amb tu un poquiu el teu camí.

En nom de Compromís per Ontinyent, per a mi és un orgull atorgar el Premi Roure 2018 a Maria Juan Donat.

Sílvia Urenya
Portaveu de Compromís per Ontinyent

Arxivat en: Opinió, Premis Roure Valencià

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *