Compromís per Ontinyent s’absté en la votació del pressupost municipal de 2018

En primer lloc, felicitem tot l’equip d’intervenció i al regidor per la faena feta. El pressupost que ens presenta l’equip de govern és un pressupost positiu, bo. Continua la filosofia encetada en 2011, amb el cogovern amb Compromís, de reducció del deute i aposta pel benestar de les persones. Així doncs, grosso modo, hi estem d’acord.

Per a 2018 hi ha 6M d’€ en inversions directes i no directes, disponibles per dos motius:

Per una banda, i com deia abans, per la capacitat d’inversió de l’Ajuntament gràcies al sanejament dels últims 7 anys, en 4 dels quals Compromís formava part de l’equip de govern.

Per altra banda, l’aposta del Govern del Botànic per donar suport a tots els ajuntaments que, com el nostre, prioritzen les persones. Un suport basat en les necessitats de cada municipi i criteris objectius, sense distinció de colors ni les acostumades mangarrufes i subvencions a dit a què ens estàvem acostumats amb l’anterior govern de la Generalitat.

M’agradaria destacar que en els quatre anys de la legislatura passada, el govern format per PSOE-Compromís, va reduir el deute dels 20’4M d’€ de deute heretats del PP en 2011 als 13,6M d’€ en 2014. Tot això, assumint els préstecs de l’anterior legislatura i rebent en aquests 4 anys (2011-2015) 1’13M d’€ de la Generalitat.

Repetisc: en els quatre anys de legislatura passada, el govern de la Generalitat, en mans del PP, va invertir 1’13M d’€ en Ontinyent.

El Govern del Botànic, en 2016 va invertir en Ontinyent 1’7M d’€; en 2017, 2’5M d’€ i en 2018, 2’6M d’€. En tres anys, 6’8 M d’€.

Així doncs, el sanejament de l’Ajuntament iniciat en 2011 sumat a les transferències del Govern del Botànic, tant de la Generalitat com de la Diputació, on cogoverna també Compromís, deixen un ampli marge d’actuació per a fer un bon pressupost.

Ja ho vaig dir l’any passat en la meua intervenció al pressupost i ho torne a dir ara: ens sentim molt orgullosos del Govern del Botànic. Funciona. Quan les prioritats estan clares, es deixen les diferències a una banda i es treballa perquè eixes prioritats vagen endavant. I això, el Govern del Botànic ho demostra dia a dia.

Eixes transferències de què parlava de Diputació i Generalitat recauen en Ontinyent en una millora en:

• Serveis socials en una clara aposta prioritària per les persones més desafavorides. Contractació de personal que, sense cap dubte, millorarà en l’atenció fent-la més ràpida i personalitzada. Una claríssima prioritat de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives.

• En Educació, amb el pla Edificant, centrat en la millora de les infraestructures educatives municipals. Per cert, ens alegrem molt que Conselleria incloga en el Pla Edificant les millores tan esperades de l’IES L’Estació com ens n’assabentàvem ahir mateix.

• La millora dels nostres Polígons Industrials, amb les ajudes de la Conselleria d’Economia Sostenible a través de l’IVACE. Una aposta clara per la nostra indústria i les nostres empreses.

• Rehabilitacions, tant municipals com privades a través de les ajudes. Rehabilitacions com la del Pont Vell, i les de la Vila i Poble Nou, a més de les ajudes en forma de subvencions a la rehabilitació a famílies.

• En Política Lingüística, per primera vegada, rebem també una ajuda de 13.500€ per a promoció lingüística.

• L’aposta pel Museu Tèxtil també ha arribat a la Generalitat, qui aposta per la seua construcció i així ho demostra.

Totes aquestes accions, que recauen directament en el benestar de les persones, són fruit de la col·laboració de l’Ajuntament amb la Diputació i la Generalitat. Com he dit abans, una relació objectiva en què són les necessitats qui manen i no el color polític. Crec que cal remarcar això moltíssim perquè quan déiem que una nova forma de governar és possible, ens referíem a açò. Això sí, una col·laboració que, sense la implicació de totes les parts, no seria possible.

A més de les transferències, evidentment l’Ajuntament pot fer accions pròpies gràcies a una bona gestió que, com deia, s’iniciava en 2011 amb els socis de govern. Crec que açò també cal recordar-ho. Perquè la situació que es va trobar l’equip de govern en aquell moment, heretat de l’anterior legislatura del PP, va ser de total desficaci amb un deute absolutament disparat.

Entre les accions que l’actual equip de govern ens presenta al pressupost del 2018 ens alegrem molt de l’augment de 100.000€ del Programa Ontinyent Participa. No sabem molt bé si per una aposta clara pel programa o per no haver calculat bé en 2017, cosa que demostren les partides en el pressupost del 2018 del Pavelló del Bonavista i la del projecte Riu Viu, ambdós, propostes d’Ontinyent Participa 2017. Siga com siga, benvingut eixe augment i agraïts. Tornem a insistir en què cal millorar el programa. Tenim idees, tenim un projecte, i estem disposats a oferir-lo i debatre’l amb l’equip de govern i la resta de grups polítics municipals.
Com ja vam dir en el seu moment, les millores necessàries no es resoldran en una reunió ni en dos, caldrà treballar, però estem disposats a aportar el nostre granet d’arena perquè creiem en aquest Programa.

També hem vist incrementada la partida per al programari lliure en 100.000€ més. Esperem de veritat que, encara que siga lentament, caminem cap a una implementació real de programari lliure en la nostra administració. Amb el temps, ho agrairem tots en molts aspectes.

La partida de 84.000€ per al Pla Pilot contra les cremes agrícoles l’hem rebut també de manera molt positiva. En aquest aspecte també, ens posem a disposició de l’equip de govern per al que puga necessitar de nosaltres. És un Pla en el qual creiem cegament i que pensem que cal implantar en Ontinyent de manera total a poc a poc. Caldrà pedagogia, però pensem que la millora del nostre aire serà absoluta.

També trobem algunes partides en què no estem del tot d’acord:

Una partida de 200.000€ per a nous espais d’oci. No negue que sempre fan falta zones d’oci per als nostres xiquets i xiquetes i la nostra joventut.

No obstant això, ens sumem al prec o queixa del representant d’Esports en el Consell de Ciutat: caldria revisar primer l’estat en què estan els actuals parcs i zones d’oci abans de fer-ne de noves, igual que caldria revisar de dalt a baix les necessitats de millora del poliesportiu (finestres en perill, falta de bancs per a qui va a entrenar a les pistes, voltants de la nova pista… de segur que la llista és més llarga si ho estudien una miqueta).

La nova partida de 50.000€ per a concerts de festes, també ens fa arrufar el nas. És cert que desapareix una partida de 25.000€ i es crea aquesta, o siga, que entenem que es puja la partida que ja hi havia en 25.000€. No obstant això, i després de les queixes que vam rebre d’una gran part de la joventut ontinyentina, es tindrà en compte la veu jove per a organitzar estos concerts? S’obrirà a la participació ciutadana l’elecció dels concerts de la Setmana Gran? Des de l’equip de govern sempre es diu que fan cultura pensant en tots. Aquestes festes passades els assegure que això va fallar i una gran part del jovent no es va sentir gens identificat en els concerts de festes. 50.000€ donen per a organitzar-se bé i comptar amb la veu d’aquells que ho gaudiran. Per això, els faig un prec: compten amb la joventut de la nostra ciutat per a organitzar estos concerts. Els assegure que no se’n penediran. Tenim una joventut molt activa i compromesa amb la societat.

I parlant de la joventut, ens agradaria fer un recordatori ja que no hem vist cap partida destinada al Pla de la Joventut. És cert que el Consell Local de la Joventut treballa, la joventut és activa i la partida és justa, però hi ha un aspecte que falla i és l’associacionisme juvenil. En la ciutat de les associacions, fallen les joves. Cal una empenta clara per l’associacionisme, no solament el que està centrat en el Consell Local de la Joventut, sinó associacions que puguen tindre marge de maniobra i independència d’acció. En teoria, el Pla de la Joventut es deuria estar elaborant, però en no veure’n cap partida destinada no sabem en quin punt està. Estem en un bon moment, després de la creació del Pla d’Igualtat, de centrar-nos en l’elaboració del Pla de Joventut. En la ciutat educadora que pretenem ser, la joventut té un paper indispensable d’unió generacional, un paper indispensable de manera transversal en tots els aspectes socials de la nostra ciutat. Ontinyent té una joventut que es mereix una clara aposta i una bona empenta per part de l’administració local.

La Comissió de la Fira, convocada possiblement gràcies al nostre recordatori, no ho sabrem mai, compta amb una partida de 60.000€. Ens hem posat a disposició de col·laborar en la comissió i treballar conjuntament però sembla que la intenció és que siga una comissió tècnica.
De moment és tot el que sabem sobre aquesta comissió. No sabem què es farà ni com ni qui, i és per això que no podem valorar si 60.000€ són molts o pocs. A priori, ens semblen molts… però com dic, de moment confiarem en què la comissió es pose a treballar i propose bones accions per a la celebració del 6é centenari de la nostra fira.

De nou, insistisc en què no està de més comptar amb tots els grups municipals. No hem de perdre de vista que tots representem una part de la societat ontinyentina que mereix tindre veu a través dels seus representants en qüestions com aquesta que ens afecten a totes i a tots. A pesar de la insistència, sé que ens quedarem amb les ganes, perquè segons ens demostren alguns membres de l’equip de govern, moltes ganes de col·laboració no hi ha.

Pose un exemple a mode d’explicació: abans d’estiu, ens vam reunir amb el coordinador de Serveis Socials Municipals.

Com a portaveu d’un dels grups polítics municipals, simplement volia que m’explicara el funcionament d’aquesta àrea de treball de l’Ajuntament. Jo crec que en tinc el dret… però es veu que no.
En aquella reunió, se me va explicar com funciona l’àrea de Serveis Socials i quines necessitats té actualment Ontinyent. Vaig quedar molt agraïda d’aquella informació perquè crec que és un àmbit del qual ens hauríem de preocupar tots els grups polítics municipals.

Passat l’estiu, i amb les ajudes concedides de la Conselleria d’Igualtat, vaig intentar reunir-me de nou amb el coordinador perquè volia saber com afectaven eixes ajudes en el dia a dia de Serveis Socials.Em vaig trobar amb una contestació contundent: no ens podíem reunir sense que la regidora cap d’àrea estiguera davant i havíem de fer una petició de reunió per registre d’entrada. Així ho vam fer. Fins a dos vegades. A principis de novembre i ho vam repetir a principis d’este mes. No hem rebut resposta. No entenem ni l’actitud ni el silenci. Per part nostra, l’únic que pretenem és estar informats per a poder fer el nostre paper d’oposició, de fiscalització del govern. Aquest és un dels motius que ens fa pensar que moltes ganes de col·laboració, doncs no hi ha.

Altra partida que no ens convenç en absolut i que esperàvem que s’hauria modificat en la proposta de pressupost definitiva és la del conveni amb l’Ontinyent C.F. amb 40.000€ (a banda d’uns 20.000€ de despeses de llum i aigua) per un simple motiu: l’Ontinyent ha deixat de ser un club per a passar a ser una Societat Anònima. Entenem que un canvi així deuria anular un conveni signat com a club, però sembla que no perquè la partida no s’ha modificat. Posats a signar convenis amb societats anònimes, a Ontinyent hi ha unes quantes a les quals els vindria d’allò més bé una ajuda. A banda de les societats, el que sí que és cert és que hi ha clubs a Ontinyent que necessiten ajudes i no n’estan rebent. Aquest és un tema pendent que caldria solucionar, perquè no estan en igualtats de condicions qui té conveni que qui no en té.

Per part de Compromís, seguint l’esperit de col·laboració vam fer una esmena, tenint en compte també que és un punt que tant socialistes com Compromís portàvem al programa de les passades eleccions: la rehabilitació, considerem que necessària, de la Plaça de l’Ajuntament. Ens consta que és una inversió gran i que cal un compromís ferm a llarg termini, i que cal faena. Considerem que és imprescindible comptar amb la col·laboració de l’associació d’arquitectes de la nostra ciutat i dels tècnics i persones que professionalment estan en aquest ram per a fer un bon disseny i dur-lo endavant. La participació ciutadana sempre serà benvinguda i necessària en totes aquestes accions perquè parlem de rehabilitar una zona històrica de la nostra ciutat. Com ja li vaig dir al regidor Joan Sanchis, des de Compromís proposem fer la rehabilitació de la zona des del Pont Vell, aprofitant que aquest també serà rehabilitat. L’esmena ha sigut acceptada i se li atorga una partida de 20.000€ per a començar el projecte. Ens n’alegrem i esperem que no quede en la creació d’una comissió que no avança, sinó en una comissió que treballe i demostre els passos fets.

També vam fer propostes d’esmenes al Pla Reactiva a través del nostre representant al Consell Econòmic i Social que esperem que siguen ateses i almenys contestades. No són esmenes al pressupost en sí, però evidentment hi van lligades.

Lamentem que l’altra esmena presentada no haja estat acceptada, més encara quan no parlem de cap inversió ni modificació de cap partida a l’alça. L’esmena presentada és la signatura del Pacte per la Transparència en la Comunicació Institucional.

Un pacte que ja vam presentar a la resta de grups polítics municipals i que està obert a modificacions i a treballar-lo conjuntament. En cap cas és una proposta tancada.

En aquest Pacte, ens comprometem a no fer un ús partidista dels mitjans de comunicació des del govern, així com fer un procés obert en què, de manera transparent, tots els mitjans de comunicació de la nostra ciutat tinguen les mateixes oportunitats de contractació, cosa per a la qual caldria fer un registre de mitjans locals.

L’objectiu i la base d’aquest Pacte és assegurar que la comunicació institucional és això, institucional, i en cap cas beneficie a l’equip de govern ni amague la feina de l’oposició, que és el que considerem que passa actualment.

No és de rebut que, quan un grup polític municipal escriu una nota de premsa criticant una acció de l’equip de govern, aquesta crítica aparega publicada amb la resposta de l’equip de govern i sense possibilitat de contra resposta o defensa per part de qui fa la crítica. No és de rebut que, quan ens queixem al mitjà de comunicació en qüestió, ens contesten: qui paga, mana.

I ací és on està el problema. Que paguem totes i tots. I amb eixos diners, el que es fa és una contínua campanya del partit polític que ens governa i no del govern. La diferència és abismal.

No deixar espai a la veu de l’oposició perquè l’oposició “no paga” i fer una campanya contínua amb els diners de totes i tots és el que intenta evitar aquest Pacte, que no seria un Pacte puntual sinó a llarg termini en el temps perquè estaria signat per tots i cadascun dels partits que conformen el consistori ontinyentí.
Comunicació institucional, sí, per descomptat i absolutament, sí. La ciutadania ha d’estar informada de tot el que fa el govern, faltaria més. Però també té dret la ciutadania a saber què fa l’oposició, com fiscalitza les accions del govern i sí, tot el que no està fent bé el govern segons el parer de l’oposició. D’això, se’n diu objectivitat en la informació. Malauradament, no la podem tindre mentre els mitjans locals consideren que, fent-ho, mosseguen la mà de qui els dóna de menjar. L’equip de govern no juga amb les mateixes regles que la resta de grups polítics municipals del consistori, però sí que ho fan amb els diners de totes i tots. No pot ser que la partida de publicitat institucional siga de 90.000€ al pressupost i s’acabe quasi triplicant la despesa.

Per a concloure: de la mateixa manera que l’any passat, tota aquesta exposició del que no compartim amb l’equip de govern ens porta a abstindre’ns en la votació del pressupost.

Arxivat en: Economia i Ocupació

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *