El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana ha publicat l’ordre de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es declara bé immaterial de rellevància local el Cant dels Angelets d’Ontinyent.

La protecció del Cant dels Angelets d’Ontinyent com a patrimoni cultural immaterial es concretarà en les mesures següents:

a) Realitzar tasques d’identificació, descripció, investigació, estudi i documentació amb criteris científics.

b) Incorporar els testimonis disponibles a suports materials que garantisquen la seua protecció i preservació.

c) Vetlar pel normal desenvolupament i la pervivència d’aquesta manifestació cultural, així com tutelar la conservació dels seus valors tradicionals i la seua transmissió a les generacions futures.

Qualsevol canvi que excedisca el normal desenvolupament dels elements que formen aquesta manifestació cultural s’haurà de comunicar a la direcció general competent en matèria de patrimoni cultural per a, si és el cas, la seua autorització administrativa i consegüent modificació d’aquesta ordre.

Les accions de salvaguarda que es projecten hauran de tindre en compte, de manera molt especial, els riscos de desvirtuació que es podrien derivar del turisme massiu, així com la necessitat de valorar i protegir adequadament els oficis tradicionals associats a aquesta manifestació.

La gestió del patrimoni cultural protegit per aquesta declaració de bé de rellevància local immaterial correspon a l’Associació de Festes de la Puríssima i a l’Ajuntament d’Ontinyent.

La present declaració queda inscrita en la secció cinquena de l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.

El conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport,

VICENT MARZÀ IBÁÑEZ


ANNEX

Dades sobre el bé objecte de la declaració

1. Introducció

Són unes cobles de caràcter religiós, cantades als carrers d’Ontinyent per a anunciar la festa de la Puríssima, patrona d’aquesta ciutat. Ha mantingut al llarg dels segles trets característics de la cultura valenciana, mantenint viva la nostra llengua. Igualment, la seua melodia, verdadera joia musical, ens recorda el monumental Misteri d’Elx.

És una tradició local de marcada significació cultural per a la ciutat, que se celebra des de fa més de 350 anys. Per tant, la singularitat i els valors culturals que conté aquest acte el fan mereixedor de la protecció patrimonial.

2. Denominació: el Cant dels Angelets d’Ontinyent.

3. Àmbit territorial: Ontinyent.

4. Actors principals: setze xiquets i xiquetes, vestits amb riques robes blanques i blaves.

5. Descripció del bé

Una de les cobles de l’Asguinaldo d’Ontinyent diu: «És l’orgull d’Ontinyent de vell haver professat que no va tindre pecat Maria ni un sol moment». La devoció immaculista potser va ser introduïda per l’orde franciscà a finals del segle XVII, i amb data 29 de maig de 1642, el consell municipal ontinyentí va triar la Puríssima Concepció com a patrona principal de la població perquè «son tots los vehins de la present Vila tan devots de dita Puríssima». A pesar de la polèmica teològica concepcionista, no resolta en dogma fins a 1854, l’advocació va apujar en acceptació i va arraconar devocions prèvies.

Les festes majors d’Ontinyent se celebren en el seu honor, com a mínim, des de 1643, quan el consell va declarar dia de guardar el 8 de desembre. A partir de 1652, el municipi se sumarà a les celebracions eclesiàstiques: «y tots junts se podrà fer cosa que lluïsca. Y que la present Vila forme una companyia y done pólvora a tots los que voldran eixir en ella, nomenant capità la persona que el present Consell determinarà».

En 1662, el breu pontifici proimmaculista d’Alexandre VII va ser festejat esplèndidament. L’administrador de la festa, Gaspar Blai Arbuixech, va preparar una fastuosa celebració que va concloure amb la recreació de la figura patronal barroca, coneguda posteriorment com «la Purissimeta de plata massissa». En aquest cicle commemoratiu s’ha volgut veure l’origen dels tres actes encara més arrelats hui: el cant de l’Anunci angèlic, l’Asguinaldo i el Bou amb corda. Unes llegendes piadoses refereixen un viatge portentós de la imatge i l’arribada a Ontinyent, sola, sobre un caixó que es guarda com a retaule i en un carro tirat per dos bous.

El cant de l’Anunci Angèlic obri, simbòlicament, la festa. El seu origen és encara discutit: es considera que les cobles van ser creades per a la celebració de 1662 i, fins i tot, han sigut atribuïdes a mossén Arbuixech, mentre altres autors les han considerades restes d’un suposat misteri medieval. Aquest entranyable i popular festeig, com ja hem dit, sembla que es va iniciar quan els jurats d’Ontinyent, en conéixer la notícia de la publicació d’un breu pontifici que havia expedit Alexandre VII el 21 de gener de 1662 en favor de la puresa original de Maria Santíssima, van decidir celebrar unes festes extraordinàries per a commemorar l’esdeveniment. Així consta en un acord del consell municipal on es llig: «que la present vila fasa les festes y demostracions possibles per honra y glòria de la Inmaculada Concepció de Nostra Senyora, per causa de les alegres noves que se han tengut de la santetat de Alejandro seté de aver declarat i despachat en 8 de desenbre de 1661, un breu que declara que Nostra Senyora fonch concebida en gracia en lo primer instant de sa concepció física y no moral, com erem de sentir y defensar de la opinió contrària…».

Avançant-se a aquestes solemnitats, els veïns del barri de Sant Joan van organitzar un festeig que va recórrer els carrers de la població anunciant la bona nova. Hi van participar uns tres-cents joves, vestits d’àngels, que acompanyaven una imatge de la Puríssima Concepció. En la comitiva figurava un xantre de la catedral metropolitana de València, que muntat en una cavalcadura i amb idèntics vestits i adorns que la resta d’acompanyants, cantava amb gran melodia les mateixes cobles que han arribat fins a nosaltres amb tota fidelitat. El text que es canta és el mateix des de 1662.

Versió de 1662:

«Hui del Cel nova ha aplegat / que Ontinent ab devoció, / festecha a la Concepció / de Maria sens pecat.

Y ens fas saber que aquest dia, / está la Cort Celestial, / ab magestad sens igual / festechant tambe a Maria.

Animauvos puix Christians, / y a la que es Mare de Deu / festecheu que alcansareu / de son fill merceds molt grans.

Y com es fill tan honrrat / al que a sa Mare honrrará / en el Cel loi pagará / fent-lo benaventurat.

De lo que he dit entendreu, / quant al Altisim agrada / que a la Mare molt amada / de anima, y cor festecheu.

Per lo qual yo vinch content / (a) daros la enhorabona, / per a que en obra tan bona / poseu bostron pensament.»

Versió actual:

«Hui del cel nova ha aplegat / que Ontinyent en devoció, / festeja a la Concepció, / de Maria, sens pecat.

Vos fas saber que aquest dia / tota la Cort celestial, / en majestat sens igual / festeja també a Maria.

Animeuse pues cristians / i a la que és Mare de Déu, / festegeu i alcançareu, / de son Fill mercés molt grans.

Com és Fill tan encumbrat / el que a sa Mare honrarà, / en el cel li ho pagarà, / fent-lo benaventurat.

De lo que he dit entendreu / quant a l’Altíssim agrada, / que a sa Mare molt amada, / d’ànima i cor festegeu.

Per lo qual jo vinc content / a donar-vos l’enhorabona, / per a que en obra tan bona / poseu vostres pensaments.»

Aquestes i altres estrofes van ser cantades en distints punts del trajecte per on va passar la desfilada, i van ser del grat del magistrat i pares d’aquesta vila, els quals van disposar que d’allí en avant, tots els anys, el dia de Sant Andreu, tornaren a interpretar-se com a anunci o pregó de les festes marianes.

Actualment, i després de nombroses desaparicions i reestructuracions, desfilen un total de setze xiquets i xiquetes, vestits amb riques robes blanques i blaves. L’elecció d’aquests angelets es realitza així: a punt de finalitzar el mes de maig, tots els escolars de tercer curs d’educació primària de la ciutat, tant de centres públics com concertats, així com els ontinyentins escolaritzats fora del terme, reben complida informació escrita referent a la selecció de veus (dia, hora, lloc, etc.). Aquesta la realitza un grup de persones vinculades al món de la música i del cant, d’entre la totalitat dels que presenten la seua disponibilitat. Aquest jurat té en compte l’entonació, afinació i tessitura de la veu.

La desfilada està encapçalada per un grup d’heralds (trompeters i tambors). El segueixen dos angelets a cavall que sostenen una palma blanca trenada, l’un, i un guió amb una imatge patronal, l’altre. Els catorze angelets restants que segueixen van sobre una xicoteta carrossa tirada per bous i, en determinats llocs del carrer Major, entonen les cobles. A intervals, es deté la comitiva. Fet silenci absolut, els angelets canten el peculiar anunci. És costum que en acabar el cant, els veïns, en record del temps en què es quedaven sense bou, responguen al crit de «Visca la Puríssima Concepció!» amb un unànime «Visca…! Bou, bou a la Vila!». Tanca la desfilada, la Junta de Festes de la Puríssima i Cambreres, la presidència (alcalde, president de festes, pregoner/a, cambrera major i clero de Santa Maria) i la banda de música.

La senzilla i ingènua melodia de gran atractiu i inspiració ha sigut analitzada per destacats musicòlegs. El mestre Manuel Palau la va qualificar d’autèntica joia musical, i el pare Vicente Pérez Jorge va destacar en una detallada anàlisi el seu origen gregorià, i va assenyalar la possibilitat que haguera sigut escrita per algun clergue al voltant de l’any 1600.

6. Definició de l’àmbit espacial i temporal

Espacial: la desfilada parteix des de la plaça de la Concepció fins al temple de Santa Maria, després recorre els carrers de: Gomis, plaça Major, Regall i Magdalena fins a finalitzar en el temple de Santa Maria.

Temporal: invariablement se celebrava el dia de Sant Andreu, el 30 de novembre, actualment se celebra l’últim dissabte del mes de novembre, a les 18.30 hores de la vesprada.