Enguany l’acte institucional del 9 d’Octubre, diada del País Valencià, en què l’Ajuntament d’Ontinyent reconeix la tasca en benefici de la societat a diferents persones i entitats de la nostra ciutat ha estat marcat per la recent pèrdua d’un dels guardonats, Juanjo Insa, al qual se li ha dedicat un minut de silenci.
Des de Compromís volem donar l’enhorabona a totes i tots els premiats: l’expresident de Coeval, Rafael Pla, el fester José Bas, la pastisseria Mora, el grup Menestrils i la professora Carme Agulló i l’artista, Juanjo Insa, premi que han arreplegat la seua dona i la seua filla.
Parlament de Carmen Agulló amb motiu del lliurament dels guardons 9 d’Octubre d’Ontinyent
En un dia que hauria de ser de festa i alegria, tots els guardonats volem recordar el nostre company premiat, el pintor Juan José Insa, conegut pel pseudònim ‘J.Rubiales’, qui dissortadament ens ha deixat aquest divendres. Més enllà de la pèrdua irreparable d’un destacat artista dins el món de la pintura figurativa contemporània, lamentem la desaparició d’un ser humà jove, que compartia amb tots nosaltres territori, treball, i il·lusions. Descanse en pau.
PARAULES D’AGRAÏMENT DELS PREMIATS AMB EL GUARDÓ DEL NOU D’OCTUBRE DE LA CIUTAT D’ONTINYENT: ONTINYENT, FESTES I TREBALL, TRADICIÓ I MODERNITAT .
La conquesta de València per Jaume I que avui commemorem, va afegir nous elements culturals i humans a unes terres que sempre s’havien caracteritzat per la diversitat dels seus habitants.
Ontinyent és un reflex i un exemple d’aquesta pluralitat. Una població construïda físicament i mentalment per habitants provinents del nord i del sud, de l’est i de l’oest, homes i dones de diferents cultures que, al llarg dels segles i fins l’actualitat, han tractat de conviure en harmonia en un espai de secà, en el que la subsistència és difícil, i que posa en joc la intel·ligència mental i manual de tothom per poder sobreviure amb dignitat.
Dones i homes de procedències diverses han configurat una població que sap combinar treball i festes, tradició i modernitat. I les persones que enguany heu decidit guardonar som una mostra d’aquesta realitat d’un poble que és un cresol de cultures, orígens diversos i activitats complementàries.
L’artesania fou, durant molts segles base important de l’economia dels ontinyentins. I una empresa artesanal com Pastisseria Mora és una mostra representativa d’aquest treball silenciós, on el perfeccionisme i la paciència son virtuts imprescindibles. Des de 1759, quan Mariano Mora va fundar l’empresa, 12 generacions duu la família endolcint la nostra vida. Mestres artesans, creadors d’una empresa amb valor familiar, amb l’esforç compromés de tota una família, que, en bona mida, veuen marcat i marquen el ritme de les festes.
Tradicionalment cada festa comptava amb el seu dolç, receptes que les dones elaboraven a casa, que passaven de boca a orella de mares a filles, que es guardaven escrites en quaderns i que, en Casa Mora, es transmetien amb tota fidelitat. És força simbòlic que aquesta feina que, normalment relacionem amb dones i l’àmbit domèstic, fóra la que, en 1888 permetrà que Josefa Salvatge, vídua de Teodoro Mora Delgado de Molina, es convertira en una de les primeres dones a dirigir una empresa d’Ontinyent.
Res més evocador que l’aroma i el gust d’un dolç. Quan parlem de la magdalena de Proust com a símbol de l’evocació de la infantessa, pensem com l’aroma de la pastisseria de Mora, el bocí primer a qualsevol dels pastissos que han eixit de les seues mans, el sabor del seu caramel mentolat Mariolín, ens transporta a altres temps. La família Mora son anys i anys dedicats a un ofici meravellós que requereix sacrifici, esforç i molta estima. Amb el guardó que enguany se’ls lliura, compartit per l’esforç de tota una família i d’uns treballadors i treballadores compromesos, es reconeix una tradició de treball i festa, de dur a terres llunyanes el nom d’Ontinyent, d’unir present i un futur que estan representats per pare i fill, dos generacions que treballen juntes, tots plegats, com un símbol d’aquesta necessària i imprescindible síntesi entre tradició i modernitat.
Tradició, treball, cultura i festa que es sintetitzen en l’obra del grup Menestrils i Francesc Tortosa. La música és el reflex de l’anima d’un poble i el compromís de Menestrils amb Ontinyent els ha fets indagar en les nostres arrels per tal de conservar i difondre el nostre patrimoni musical. Des dels anys 80, alguns dels seus membres començaren a recuperar aquelles músiques i escenografies que acompanyaven algunes de les expressions més genuïnes del nostre calendari festiu: el Ball dels Cabets, l’Asguirlando, els Gojos de la Puríssima; les dansades, el Cant dels Angelets… però també recuperació d’un extens repertori de música medieval: la de la Cort de Jaume I, el Cant de la Sibil·la, el Misteri d’Elx…; composicions que componen el seu repertori i fan que no reste en l’oblit ni la melodia, ni els instruments, ni la paraula, ni la veu dels nostres avantpassats.
Repertori extens que han difós mitjançant més de 300 concerts i l’enregistrament de diferents CD com ‘Rode la bola’, on s’arrepleguen les cançons recuperades, i que ha permés que la tradició s’haja convertit en imperecedera i que el nom d’Ontinyent siga conegut pertot arreu. Menestrils, és, en resum, un conjunt de dones i homes d’Ontinyent que han aconseguit que en qualsevol lloc del món es puga apreciar la seua música, vibrar amb ella i reconèixer-la com a pròpia. I aquest és, sempre, el millor premi per a un músic.
Però si parlem de festes i tradició, de música i d’evocació d’altres temps, Ontinyent és un poble festiu per naturalesa. La convivència de diferents festes que es succeeixen al llarg de l’any intenten donar resposta a les necessitats de descans i convivència dels seus habitants. La festa és la recompensa pel dur treball, i representant al fester de tota la vida, a la persona que des de sempre l’ha viscut com a pròpia, trobem a José Bas Terol.
Les festes de Moros i Cristians són una de les marques tradicionals d’Ontinyent. Festes que s’han trasmés de generació en generació i que suposen la síntesi de moltes hores de treball d’artesans, artistes, treballadors de variades disciplines que aconsegueixen uns dies d’explosió de plaer per tots els sentits: vista, oïda, olfacte, gust… i, per damunt de tot, consciència de grup, de pertànyer a una comparsa, a un conjunt de persones que viuen juntes i gaudeixen juntes.
Pepe ha format part de les Comparses de Contrabandistes, de los Cruzados i de Taifas. Ha exercit de Primer Tro, de cap d’esquadra, de Capità del Bàndol Cristià, ha format part de la Junta de Festes i ha estat president de la Societat de Festers d’Ontinyent. La seua vida és la d’un fester que sap viure amb passió la festa però també que cal comprometre’s a l’hora de la gestió, l’organització i la difusió per tal que la festa continue en tot el seu esplendor. És per això que forma part de la UNDEF, que va dirigir un programa de ràdio setmanal dedicat a la ‘Fiesta y a su música’, i que ha participat com a contertulià en diverses ràdios i televisions.
Ontinyent, és un poble festiu. Diverses associacions donen forma a un entramat de festes de caràcter divers que mantenen vives les tradicions seculars. Pepe Bas forma també part de la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia i de l’Associació de Llumeners de Sant Esteve, amb més de 350 anys d’antiguitat i de la qual és president.
Ara bé, per gaudir de la festa, del descans, ens cal treballar. Ontinyent és una població de gent treballadora, en la que el comerç, la petita i la gran empresa han conviscut i s’han complementat des de segles. El tèxtil ha estat el seu senyal distintiu, però en l’actualitat i cara al futur la modernitat exigeix la diversificació i plantejaments econòmics de caràcter global, que superen estrets límits territorials. Cal una vertebració territorial que busque el màxim consens amb totes les forces socioeconòmiques i polítiques per tal de procurar el progrés econòmic. Rafael Pla Micó, fundador i president de Coeval, primera patronal a nivell estatal amb el model territorial, intersectorial, comarcal, ha treballat sempre amb aquesta finalitat i ho ha fet mitjançant projectes concrets i realitzables, com l’autovia central, o el Campus d’Ontinyent de la Universitat de València.
Rafael Pla, fundador de la xarxa empresarial de les comarques centrals i de la plataforma per la reindustrializació i el territori, que recentment ha aconseguit que vinguen a les comarques, amb el consens de totes les forces polítiques, una inversió de 20 milions d’euros directament als Ajuntament per invertir amb la finalitat de potenciar les empreses i l’ocupació, representa a les persones que ahir i avui treballen per intentar consolidar el teixit econòmic de les nostres terres, però també l’educatiu, perquè saben que la formació és bàsica per aconseguir el progrés individual i col·lectiu, i ho fan amb una imprescindible visió de futur.
Futur que ha de basar-se sempre en no perdre la memòria del passat. Qui perd els orígens, perd la identitat. I nosaltres venim d’uns temps de dones i homes protagonistes d’una història de lluita per la democràcia, per la igualtat i la llibertat.
Nosaltres som hereus d’aquesta història i no podem oblidar-la, sinó que estem obligats a continuar-la. I l’educació és una eina imprescindible per construir una societat de persones crítiques. L’existència del Campus d’Ontinyent és una eina privilegiada per aconseguir-ho. Un Campus que ens ha costat, més enllà d’inversions econòmiques, imprescindibles, esforços personals de la comunitat educativa que ens hem implicat des de primera hora a consolidar una proposta d’ensenyament superior pública i valenciana, que responguera a les necessitats de les Comarques Centrals, que compaginara la imprescindible recuperació de la nostra història, simbolitzada per eixe magnífic edifici que ha estat el Grupo, bressol de l’escola valenciana, amb la necessària projecció de futur.
Com a nouvinguda, voldria recordar l’Ontinyent que ha estat construït gràcies al treball de les successives onades de refugiats, d’immigrants, de persones que hem estat acollides i que, a hores d’ara, estem orgulloses de contribuir al seu creixement econòmic, cultural i humà. I desitgem que aquesta tradició no es perda i es concrete en un acolliment d’acord amb les necessitats de cada moment.
Volem des d’ací donar les gràcies a les nostres famílies pel suport que en tot moment ens han donat, als nostres amics i companys de les respectives associacions pel seu treball conjunt, i a la corporació municipal per aquest reconeixement, que no entenem com una meta sinó com un estímul per a seguir aportant tot el que puguem a la societat en què estem integrats, i a la que tant estimen, i demanar-los que, més enllà de nosaltres com a persones concretes, continuen donant a tot el teixit associatiu i social, el seu suport, imprescindible per seguir recuperant, mantenint i difonent les nostres tradicions i poder fer-les arribar a les generacions futures.
Gràcies.
M. del Carmen Agulló Diaz
Universitat de València-Campus d’Ontinyent