Ahir, 20 de gener de 2016, el nostre company, portaveu i regidor a l’ajuntament d’Ontinyent, Joan Gilabert, va decidir dimitir dels seus càrrecs. És una decisió personal que em dol però que respecte.Joan ha sigut un treballador incansable i la seua ha estat una feina impagable digna de reconeixement. Més persones com ell calen en política.
Des del primer moment en què vaig entrar a formar part de Compromís, Joan Gilabert ha comptat amb el meu suport incondicional. Treballador com ningú, com ja he dit en diverses vegades, “el primer a arrimar el muscle i l’últim en apagar el llum”, amb un únic objectiu entre cella i cella: deixar Ontinyent millor que el va trobar. I ho ha fet. I tant que ho ha fet!
En la passada legislatura, tant Joan com els altres dos regidors de Compromís van treballar de valent i van deixar Ontinyent millor que el van trobar. Això no ho pot discutir ningú.
Aquesta legislatura, però, no és tan “amable” com l’anterior. Uns resultats que no van ser bons per a la nostra formació política van donar inici a una legislatura de majoria absoluta aclaparadora on sembla que no hi ha lloc per a més veus.
Per descomptat que la voluntat de Compromís és cooperar amb el govern local. Per a què estem en política si no és per a millorar la vida de les persones? Per a què estem si no és per a millorar la nostra ciutat? Això no implica, ni de bon tros, limitar-se a fer palmes quan llegim a la premsa les decisions ja preses (com la ubicació del nou hospital, per exemple) sinó formar part de la presa d’eixes decisions, cosa que no passa.
Que no quede cap dubte que la voluntat i intenció de Compromís és treballar per Ontinyent, per millorar la vida de les persones. No tenim cap altre objectiu. Cap. Quan calga cooperar, cooperarem. I quan calga alçar la veu, l’alçarem.
Com a número 3 de Compromís per Ontinyent, i donada la situació, oficialment em pose a disposició de l’assemblea. Serà l’assemblea (com sempre fem a Compromís) qui decidisca si compte amb el seu suport per a agafar el relleu de Joan. Per a mi seria un orgull. És un moment polític de canvi, complicat, però encoratjador i, si hi ha alguna cosa que defineix Compromís és la il·lusió. Tota la il·lusió, la força i les ganes de treballar posades a disposició de la nostra ciutat, del nostre país.
Des d’ací, de nou i sempre, Joan, tot el meu agraïment per la feina feta, per les hores impagables robades a la família i al temps personal, pels teus consells i pel teu suport… gràcies.
A la resta: que torne el somriure i endavant, que tot està per fer i tot és possible!
Salut, il·lusió i coratge,
Sílvia Urenya