L’estratificació social del PP – Vicent Xavier Vila

Els darrers tres anys de govern de Rajoy, acompanyats dels 20 del PP valencià, han suposat una pèrdua continua de drets per als ciutadans del País Valencià i de l’Estat espanyol. Cal alimentar i compensar a les empreses privades que van ajudar en la campanya i seguir fomentant allò de les portes giratòries.

Referir-se a l’estratificació social és pensar en la distribució de les posicions de les persones en una societat, basades en una distribució desigual de béns i serveis, la qual cosa fa de la desigualtat social un component inherent de la mateixa i de la mobilitat social un dels seus determinants, encara que les polítiques neoliberals impulsades per el Partit Popular i per PSOE encara que fent servir formes i missatges més suaus  compliquen cada vegada més aquesta mobilitat social, allò del ric cada vegada més ric i el pobre cada volta més pobre, assegurant-se de no deixar cap forat per on es puga colar algú. Aquest procés complex entre desigualtat i mobilitat cada vegada més creixent i amb la esquerda social més ampla, és una característica pròpia de la suposada nova modernitat i la seua “llibertat” en el doble sentit: jurídic política i dels mitjans de producció, que venen de l’herència dels neocons dels anys 80 de Reagan als Estats Units i Margaret Thatcher al Regne Unit, a la que s’apuntat posteriorment Alemanya i els països nòrdics i recentment el països coneguts com a PIGS, això és, els estats del sud d’Europa, entre els que es troba malauradament el regne al que pertanyem .

Conèixer el patró de mobilitat social que emmarca una societat ens permet pensar l’estructura social subjacent en el que refereix a desigualtat social; en aqueix procés, en el seu estudi, les classes socials es fan visibles.  Així podem constatar que el model neoliberal ja està ací, a casa nostra; la sanitat en vies de privatització i el govern cedint les dades als centres sanitaris privats dels malats que estan en llista d’espera, la llei Wert que a banda de portar-nos als anys 70 a nivell educatiu, fomenta l’escolarització als centres concertats que a més a més paguem entre totes i tots,  la “hucha de las pensiones” exhaurida, deixant-nos sense garantia de pensions per als futurs jubilats i fomentant al temps els fons de pensions privats i l’atac sistemàtic a la cultura i la llengua que no siga catòlica i nacional-centrista, això és, atac incessant contra el valencià i tot aquell que el defense, volent reduïr-lo a un reducte folklòric.

Tots aquests canvis dels darrers 30 anys, coincidint amb la pseudo transició espanyola, no fan més que confirmar que el model neoliberal ha triomfat i que cal actuar amb contundència i amb Compromís social, perquè ara més que mai, el #RescatemPersones siga l’eix de totes les polítiques fetes en el futur proper, per a combatre a les hienes insaciables del neoliberalisme.

Arxivat en: Economia i Ocupació, Opinió

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *