Una llengua, qualsevol llengua, a banda de ser la prova irrefutable de l’existència d’un poble, explica la manera de ser, de pensar i de sentir d’aquell poble. A Ontinyent fa més de 750 anys que parlen la nostra llengua, el nostre valencià. Sobre això no hi ha cap discussió històrica ni filològica, tampoc no pot haver-ne política.
Al Ple Municipal de l’Ajuntament d’Ontinyent de data 3 de març de 2009, el govern del PP, va aprovar provisionalment la Relació de Llocs de Treball municipal en el sentit d’eliminar en tots els llocs de treball existents a l’Ajuntament, qualsevol requisit de titulació oficial de coneixements de valencià.
Aquesta decisió, fent servir la majoria absoluta de que gaudia la ex-alcaldessa, va ser ratificada pel Ple de l’Ajuntament d’Ontinyent en data 20 de maig de 2009 alhora que s’aprovava provisionalment la Modificació del Reglament Municipal Sobre l´Ús i la Normalització del Valencià ja que, d’acord amb aquesta norma municipal, els funcionaris han de tenir coneixements lingüístics.
Ja en aquells dies, ara fa més de dos anys, entitats culturals, així com partits polítics i grups municipals entre ells BLOC i Iniciativa-Verds, components en la actualitat de la Coalició Compromís, van impugnar i van posar diferents recursos de caràcter contenciós administratiu davant el TSJ per aquesta mesura, també ho van fer davant la modificació del reglament municipal sobre l’ús i la normalització del valencià que l’Ajuntament del PP va realitzar per a donar cobertura legal a la supressió del requisit lingüístic.
El recursos interposats van estar admesos a tràmit corresponent a la Secció Segona de la Sala Contenciosa del TSJ, però no va haver oportunitat de comparèixer als mateixos.
Davant d’un panorama on la Generalitat imposa, unilateralment, una modificació dels programes d’ensenyament bilingüe i d’ensenyament bilingüe enriquit actualment en vigor amb un decret sobre plurilingüisme que compta amb el rebuig de sindicats de professorat, claustres, consells escolars, associacions de mares i de pares, alumnat, universitats.
Emparant-se a la Constitució Espanyola que estableix en l’article 3 un principi de protecció del pluralisme lingüístic. L’apartat tercer d’aquest precepte conté un mandat dirigit al conjunt dels poders públics de l’Estat d’especial respecte i protecció de les distintes llengües i modalitats lingüístiques que conformen el patrimoni cultural comú.
Al marc del Consell d’Europa, un fet normatiu especialment rellevant en aquest àmbit és la ratificació l’any 2001 per part de l’Estat espanyol de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la qual estableix obligacions específiques de protecció d’aquestes llengües. La finalitat primordial de la Carta Europea, explicitada en el preàmbul, és la protecció i el foment de les llengües que hi són definides com a manifestació de la diversitat i riquesa cultural d’Europa, finalitat que des del moment que va ser incorporada com a dret intern de l’Estat espanyol i tal com va observar el Consell d’Estat, fa palesa la “vinculació dels compromisos continguts en la Carta amb un principi constitucionalment reconegut com és ara el de la protecció de la diversitat cultural i lingüística” (Dictamen del Consell d’Estat núm. 1.492, de 3 de desembre de 1992).
En el seu Dictamen 1.492/92, de 3 de desembre de 1992, sobre la ratificació per part d’Espanya de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, el Consell d’Estat ja va destacar que “són diversos els aspectes de la Carta que incideixen en matèria legal”, per a l’aplicació de la qual es fan necessàries reformes en el pla legal. D’acord amb l’article 11, apartat segon, de la Carta, es pretén amb això afavorir la creació d’espais de comunicació de les llengües catalana –que rep també la denominació jurídica de valencià, compatible i no contradictòria amb l’anterior, segons allò que estableix tant l’òrgan estatutàriament competent de referència lingüística, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, com una jurisprudència reiterada del Tribunal Constitucional, del Tribunal Suprem i dels tribunals ordinaris valencians i estatals–, de la llengua èuscara i de la llengua gallega.
Donada la realitat lingüística ontinyentina i per la normalitat i la igualtat tant a l’accés als llocs de treball del consistori com a l’atenció a la ciutadania a la casa del poble, COMPROMÍS per Ontinyent celebra la recuperació del requisit i vol deixar clara la seua postura, el seu treball fet per aconseguir aquesta fita així con agrair a la resta de grups municipals que recolzen la proposta portada al plenari del 29 de desembre de 2011.